Sabeu quin és l’estat més petit del món? La Ciutat del Vaticà, amb 0’44 km quadrats? Doncs no.
Hi ha un estat que encara és molt més petit. I, sorprenentment, també es troba a Roma. De fet, és un estat tan minúscul que pràcticament no té ni territori. Un estat que no és un país. Un estat amb ambaixada, govern, constitució i lleis pròpies, reconegut internacionalment, però que no té territori. O gairebé. Avui parlarem d’una de les històries més sorprenents de la diplomàcia moderna i de què té a veure amb Barcelona.
El 1814, es celebrava el Congrés Viena. Napoleó havia estat derrotat. S’instaurava un nou ordre mundial. I per primer cop es reconeixia un principi que és fonamental per a la diplomàcia internacional d’avui. El món es divideix en estats. I que són els estats? Sembla una pregunta fàcil de respondre, no? Doncs no ho és. Un estat no és qualsevol país. Un estat ha de complir una condició essencial: ésser reconegut com a estat pels altres estats.
Sembla fàcil, no? Doncs a Palestina li ha costat sis dècades ser acceptat com a un estat. Taiwan té territori, fronteres, govern, població, però no ha estat reconegut com a estat pels altres estats. És un país però no és un estat. Macèdonia va haver de canviar el seu nom senzill de “Macedònia” per l’enrevessat nom de “Former Yoguslav Republic of Macedonia” (FYROM), per a poder ser acceptat com un estat, l’any 1993.
Entre tots aquests estats, destaca el cas del Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta.
Escut de l’Orde.
Aquest orde religiós va ser fundat l’any 1048 per uns comerciants d’Amalfi, al sud Itàlia. L’orde va anar guanyant poder, participant a les croades. La seva primera seu va ser a Jerusalem. Al segle XII construïen el Crac dels Cavallers, una imponent fortalesa, que encara es conserva, a Síria. El 1310, l’Orde convertia la illa grega de Rodes, (al mar Egeu) en la seva seu.
Palau del Gran Mestre de l’Orde. Illa de Rodes.
És allà on van resistir un dels setges més llargs i cruents de tota la història. L’orde va resistir anys als atacs dels turcs, per acabar finalment abandonant la illa de Rodes, l’any 1522. L’any 1530, s’instal•laven a la illa de Malta.
Van defensar Malta durant segles dels atacs turcs. I certament no van ser els turcs els que van acabar arrabassant Malta a l’Orde. Van ser els francesos. El 1798, Napoleó Bonaparte conqueria la illa. L’orde perdia les seves últimes possessions territorials. Finalment, el 1800, els britànics prenien Malta dels francesos. Malta no s’independitzaria fins al 1964.
Sense territori i molt debilitada, l’orde es traslladà a Trieste i a d’altres ciutats italianes, per acabar instal•lant la seva seu a Roma, a mitjans del segle XIX. Ja llavors, el Sobirà Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta s’havia convertit en l’estat més petit del món. Actualment es dedica sobretot a tasques humanitàries.
Quin és el seu territori? El forma un sol edifici: la seva ambaixada davant la Santa Seu. Almenys,l’ambaixada, com totes les ambaixades del món, té categoria d’extraterritorialitat. Quan un ciutadà entra en una ambaixada, entra en territori de l’estat a qui pertany l’ambaixada. Tot i aixo, aquell bocí de territori no computa com a territori geogràfic de l’estat, tot i que ho és legalment. El problema de l’ambaixada de l’Orde, és que pertany a un estat que no té territori. Per tant, nominalment, té territori, però no en té geogràficament.
Resumint: l’Orde té un territori fictici. I, tot i això, l’Orde és reconeguda i manté relacions diplomàtiques amb 104 estats; i té representació a l’ONU i en moltes organitzacions mundials.
Palazzo di Malta, Via Condotti, Roma. Seu actual de l’Orde.
Anem ara a Barcelona. El Sobirà Orde tenia una seu molt important a Barcelona. Es tracta del monestir de Sant Joan de Jerusalem, construït el 1208, al barri de Sant Pere. La comunitat hi va residir fins l’any 1699, i el monestir es va mantenir dempeus fins l’any 1882. El monestir donava nom a un carrer, Riera de Sant Joan. El carrer duia el nom de Riera per ser la continuació de la Riera d’en Malla, una de les rieres més importants del pla de Barcelona.
Un troç del carrer Riera de Sant Joan, des de l’església de Santa Marta.
El carrer sencer va desaparèixer l’any 1908, amb l’obertura de la Via Laietana.
Enderrocament del carrer. A la foto es pot veure com només en queda la façana de cases de l’esquerra, que també va desaparèixer.
Tanmateix, d’aquest monestir en va sobreviure una petita part: una porta; literalment. La porta, d’estil barroc, ara descansa a la part posterior d’una altra església, en un altre barri. Santa Madrona, al Poblesec. És un de tants exemples de pedres que han viatjat d’un lloc a l’altre a Barcelona.
A més del monestir, però, el Sobirà Orde també tenia un altre edifici a Barcelona. Un hospital (recordem que és a més de militar, és un orde hospitaler). I aquest hospital encara existeix. I a on és? Doncs, com no podria ser d’altra manera, al carrer Sant Joan de Malta, al barri de Sant Martí de Provençals, al Clot.
Aquest bonic carrer del segle XIX es troba a la part baixa del Clot. I just a l’altura de la plaça Valentí Almirall, a la plaça on encara hi ha l’Ajuntament de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, trobarem també, orgullós, l’antic hospital de l’Orde, un edifici del segle XVI. És la Torre de Sant Joan.
L’edifici ha passat per moltes mans. A més d’hospital va ser masia i ara és escola. Va ser reformat al segle XVIII i el 1930. Aquest cop, a més de restaurar l’edifici antic, l’arquitecte, Josep Goday, va construir un altre edifici, al darrere, per poder-hi encabir l’escola. Com a arquitecte municipal, Goday va construir moltes escoles a Barcelona, que conformen interssants exemples d’arquitectura noucentista i racionalistes.
Una part de l’edifici antic i de l’ampliació de Goday.
Ara anem a la Valletta, Malta, i després tornem a Roma. Allà ens esperen encara dues històries curioses sobre l’Orde.
Si aneu a la catedral de Sant Joan a La Valletta, Malta, hi trobareu una capella anomenada de Sant Jordi. Està plena d’escuts catalans. La Corona d’Aragó era una de les sis nacions que formaven l’Orde. Molts dels seus Grans Mestres (la màxima autoritat de l’Orde) van ser catalans. Fins al segle XIX, el català no era només una de les llengües oficials de l’Orde, sinó una de les seves llengües més importants. Mentrestant, a Catalunya, se n’havia prohibit l’ús públic. Curiositats de la història.
Anem a Roma. Si fóssiu a la ciutat i, per alguna raó, haguéssiu de buscar l’ambaixada d’Espanya davant d’Itàlia, on aniríeu? Segurament pensaríeu en la majestuosa Piazza Spagna (plaça Espanya), famosa per la seva imponent escalinata, cornada pel monestir de la Trinità dei Monti, i pels escriptors que hi van viure, Goethe, Keats o Shelley, entre d’altres.
I, efectivament, si aneu a la Piazza Spagna, hi trobareu un fastuós palau amb una gran bandera espanyola. Apropeu-vos al palau. Hi llegireu això: “Embajada de España ante la Santa Sede y la Soberana Orden de la Cruz de Malta”.
I on és l’ambaixada d’Espanya davant d’Itàlia? En una discreta caseta modernista a les afores de Roma. L’ambaixada espanyola davant dels dos estats més petits del món (en quant a territori i població) es troba en un lloc molt més cèntric i destacat que la d’Itàlia, un estat amb 60 milions d’habitants.
Potser ara començareu a entendre que no cal tenir un territori per a ser un estat poderós; realment poderós. Només calen molts diners, i uns quants bons contactes.
Per acabar, us demanaré una última cosa. Que per la revetlla de Sant Joan brindeu. Brindeu per a l’estat que no té país i pelr als països que encara no tenen estat. I per a la bonica absurditat de tot plegat.
Us deixo amb l’enllaç d’un web amb informació sobre l’antic monestir de Sant Joan i totes les propietats de l’Orde a Catalunya.