Carrer Mallorca, 1930. Els ramats de cabres van circular pels carrers de Barcelona fins a la dècada de 1950, quan ho va prohibir l’Ajuntament. Al fons, la façana del Naixament de la Sagrada Família.
Corbu, pels amics. Charles Édouard Jeanneret-Gris, més conegut com a Le Corbusier, va ser un dels grans arquitectes del segle XX. Suís de naixament, va viure i treballar sobretot a França. Juntament amb Mies van de Rohe i Frank Lloyd Wright, Le Corbusier va ser un dels arquitectes de més prestigi del corrent racionalista.
I en què es caracteritza aquest corrent? Dit de forma molt breu: en utilizar formes geomètriques pures (sobretot quadrats, rectangles i línies rectes) en renunciar a tot tipus d’ornaments, en construir edificis el màxim de senzills però alhora funcionals i eficients. Lloyd Wright, Mies i Le Corbusier són encara en gran part el referent a totes les obres que es construeixen avui en dia.
I quina relació té Le Corbusier amb Barcelona? D’entrada, cap. No va dissenyar ni construir cap edifici a Barcelona. Si que ho va fer Mies van der Rohe, que va construir el pavelló alemany per a l’exposició universal que es va fer a Barcelona el 1929. El pavelló va ser desmuntat després de l’exposició. S’en va fer una reconstrucció exacte –fins al més ínfim detall- als anys 1980, molt a prop del seu emplaçament original, a tocar de les fonts de Montjuïc.
Però, Le Corbusier, què té a veure amb Barcelona? Primer mirem-nos algunes de les seves obres.
Estudi Ozenfant, París, 1923
Urbanització Weisendorf, Stuttgart, 1927
Com veieu, les seves obres es basen en formes geomètriques pures, línies rectes, i, tot i que poden semblar i ser belles, renuncien d’entrada a utilizar ornaments, fins al punt que els edificis sovint només tenen un sol color neutre: el blanc. Le Corbusier parlava dels seus edificis com la machine à habiter, la màquina per a habitar. Funcionalisme, funcionalisme i funcionalisme.
Unité d’habitation, Marsella, 1950
A principis de la dècada de 1950, Le Corbusier va visitar Barcelona. I va anar a veure la Sagrada Família. En aquella època Gaudí i el modernisme era un estil força menyspreat, i encara més per un arquitecte com La Corbusier. A més, l’església de la Sagrada Família constava pràcticament només d’una sola façana, enmig de descampats anodins.
Sagrada Família, des de l’aire, dècada de 1960.
Façana del Naixament, durant el primer terç del segle XX. Mirant cap a dins, veiem descampats.
I, efectivament, a Le Corbusier no li va agradar gens la façana del Naixement. La trobar massa recarregada i barroca. Però va girar cap a l’altra banda de l’edifici, al carrer Provença amb Sardenya, a on ara hi ha la rectoria, i es va fixar en una petita i modesta construcció.
Són les Escoles de la Sagrada Família. Gaudí les va construir pels fills dels obrer que treballaven en la construcció del temple, l’any 1909. Hi van ser fins a la dècada de 1970, quan es van enderrocar, per tornar a ser reconstruïdes en la dècada de 1990, desplaçades cap l’altra punta del temple. Ara tenen una funció un xic allunyada a l’original: acullen els lavabos per a turistes, previ pagament d’una elevada entrada per accedir al temple.
Le Corbusier va quedar impressionat per aquell senzill edifici. Les formes pures, tant funcionals. Dins del cap de Corbu xocaven dos universos: el del modernisme i del racionalisme. Mireu, què va construir després de veure les Escoles de la Sagrada Família:
Eglise de Nôtre Dame, Ronchamp, França, 1953.
Formes corbes, bellesa, jocs de colors, moviment. En tota l’església no hi ha pràcticament cap línia recta. Fou un canvi radical. Le Corbusier va mostrar una capacitat que tenen molt pocs creadors: reinventar-se.
No se sap amb exactitud, però alguns sospiten que aquest canvi tan gran es va produir en un descampat anodí a l’encreuament dels carrers Sardenya amb Provença (ara Sardenya amb Mallorca), just on ara milers de turistes fan les seves necessitats després de pagar entre 15 i 19 euros.
Aquí teniu la localització de l’edifici de les Escoles. Avui són situades al carrer Sardenya, en un lloc que hagués estat impensable l’any 1909, ja que hi passava la Riera d’en Mariner, que feia frontera entre els municipis de Gràcia i Sant Martí de Provençals.
L’església de la Sagrada Família quedava al municipi de Sant Martí per molt pocs metres.
Hola
Jo vaig anar a la llar d’infants de la Sagrada Familia, soc nascut al 78 per tant calculo que hi anava dels 2 als 5 anys, per tant com a mínim el seu funcionament com a escola va ser com a mínim fins a l’any 83. La seva ubicació era al Carrer Mallorca.
Marc, gràcies pel teu comentari. Quin plaer haver anat a un col·legi construït per Gaudí! Llàstima que ara només sigui una botiga de records. Estaria bé que seguís sent una escola i uqe formés part de la vida quotidiana dels veïns.