Són pocs els barcelonins que no han passat per algun dels carrers estrets de la Barceloneta. És un dels barris més interessants de Barcelona, dissenyat tot d’una sola peça, poques dècades després del setge de 1714 i la demolició d’una part del barri de la Ribera.
Ventall de mitjans segle XVIII, retratant les primeres cases i l’església de la Barceloneta
Carrers rectes, illes rectangulars, regulars. Les cases construïdes totes seguint exactament el mateix patró. Cases de planta i pis, totes amb els mateixos les mateixes mides, els mateixos colors, els mateixos ornaments. Al centre l’església neoclàssica de Sant Miquel del Port.
Durant gairebé un segle va estar prohibit afegir pisos de les cases als edificis de la Barceloneta. A mitjans del segle XIX, però, es va permetre construir un segon pis. I a finals de segle la Maquinista Marítima i Terrestre s’instal•lava al barri. La fàbrica necessitava molta mà d’obra. És així que la població de la Barceloneta es multiplicava, i amb ella les remuntes. A tot arreu, els edificis creixien amb fins a cinc pisos més.
Imatge de la Barceloneta, de 1888, on encara es poden veure edificis amb planta i dos pisos.
Fotografia de 1920. A primera línia de mar, encara es poden reconèixer algunes illes de cases senceres amb planta i dos pisos.
Amb tot, sembla evident pensar que el creixement de la població va esborrar del mapa aquelles cases originals de planta i pis. Fa dos anys, però, l’ajuntament comprava i restaurava els que deien que era l’únic edifici que encara quedava tal i com s’havia construït el 1752. Amb planta i pis. Restaurat, fa molt de goig. Manté fins i tot la inscripció de la illa i el número de la finca. Ara acull una exposició permanent sobre la història del barri.
La Casa del Porró, al carrer Sant Carles, 6
Però no, la Casa del Porró no és l’única casa que manté la façana original, a més de la planta i un únic pis. És per això que avui comptarem i veurem totes les cases que queden. Passejant per la Barceloneta, carrer per carrer, és relativament fàcil, i força divertit, trobar-ne. Cadascuna d’elles amb les mateixes mides i formes, però pintades i restaurades de formes molt diferents. És el petit llistat de les cases originals de la Barceloneta. N’he comptat un total de quinze. Potser que fins i tot n’hi hagi més.
Andrea Dòria, 2; just al costat de l’entrada de l’església de Sant Miquel del Port. A l’extrem dret de la foto, l’estàtua del Negre de la Riba, rèplica de la proa d’un vaixell del segle XVIII, que antigament s’invocava per espantar els nens (una figura a que dedicaré un article del blog d’aquí a unes setmanes).
Doctor Giné i Partagàs, 56 i 58
L’Atlàntida, 51 (a la plaça Poeta Boscà)
Vila Joiosa, (11, amb una remunta moderna, i) 13
A més d’aquestes cases originals, molts baixos encara conserven la decoració original. Són molts els edificis de més d’un pis (fins a cinc o sis pisos) en que la planta i el primer pis originals del segle XVIII. En les dècades i els segles posteriors, els inquilins i arquitectes només s’han limitat a construir-hi a sobre. Aquí alguns exemples.
Edifici amb elements decoratius originals a les finestres
En aquest edifici encara es pot veure la casa original, i per sobre els pisos més nous.
I fins aquí l’entrada d’avui. A veure qui de vosaltres, de camí a la platja, podrà trobar alguna altra casa original de la Barceloneta? La que faci setze? Sort!
Us deixo amb l’enllaç de l’associació de veïns de la Barceloneta. Un barri que pateix la presència massiva de pisos turístics que abusen de la paciència dels veïns que hi viuen tot l’any, a més del projecte que vol expulsar els pescadors del Port Vell per fer-hi una marina per a vaixells de luxe. Tot i això, la Barceloneta encara conserva la vida de barri d’antany; un barri extraordinàriament vital.
carme diguè:
molt interessant.
cancowley diguè:
Moltes gràcies pel teu interès!
Albert Figueras diguè:
Bon dia. M’ha semblat una entrada molt interessat.
Voldria preguntar si sabeu alguna cosa sobre la història o l’origen de la casa blava del carrer Atlàntida (número 17).
Moltes gràcies!
cancowley diguè:
Gràcies!
Pel que em preguntes, a primera vista he pensat que la planta de l’edifici era original, del 1760. El barri es va contruir en tres tongades, al 1760, 1780 i 1800 (els anys són aproximats), seguint, tots el mateix patró. Tot i així, la planta baixa de l’edifici és una mica més alta que les plantes baixes dels voltants, i per tant, no pot ser tant antiga. Segueix el mateix patró que les cases del voltant però amb mides una mica diferents.
Els pisos de dalt són de 1890, segons el cadastre. I crec que l’últim pis encara és posterior, potser dels anys 1940 o 50.
No et sé dir més sobre l’edifici, però si vas al registre de la propietat o a l’arxiu municipal del districte de ciutat vella potser hi pots trobar més informació.
Albert Figueras diguè:
Moltíssimes gràcies! Em va cridar l’atenció en passar-hi per davant l’altre dia.
amadeo zaragzoa diguè:
Hola falta la casa dels meus avis Atlántida, 73 antic matalaser del barri, tinc una foto d’avans de la guerra civil totes eran com la de Safareig, 13. Avui nomes queda la nostre.
Amadeo Zararagoza
cancowley diguè:
Amadeo, moltes gràcies pel teu comentari! Quan pugui, l’inclouré a l’article! Si no et fa res, baixaré un dia a fotografiar-la.
amadeo zaragzoa diguè:
MOLTES GRÀCIES, SI EM DIEU ON, US ENVIO LA FOTO QUE TINC DE L’ ANY 40 APROX. AMADEO
cancowley diguè:
Me la pots enviar a aquesta adreça: perecowley@hotmail.com.
Moltes gràcies, Amadeo!
Joan diguè:
Sant Elm 59