El carrer fantasma

Va ser camí d’origen romà. Un bonic passeig poblat de masies. El camí ral entre Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia i Sant Martí de Provençals. Pel seu pas s’hi trobaven edificis tan emblemàtics com l’església dels Josepets o Ca l’Alegre de Baix. Ara però és la mínima expressió d’un carrer. Amb prou feines apareix al plànol de carrers de l’ajuntament de Barcelona. Ho fa de forma subtil, estranya, sense portar cap nom; sols dues línies en paral•lel que travessen el gris clar d’una illa de cases.

 

És la ficció d’un carrer. És tant petit que ni tant sols s’hi pot caminar. Fins i tot sabent que hi és i on és, resulta molt complicat trobar-lo. I, tanmateix, segueix existint. Podria haver desaparegut. Però no ho ha fet; la història és molt tossuda i sempre deixa rastres, per discrets i amagats que estiguin. Som a Gràcia, al barri de Gràcia Nova, a la Travessera Vella de Dalt. Avui parlarem d’un carrer que existeix i no existeix. Les quatre imatges antigues que apareixeran a l’article tenen molt de valor; fins ara han estat inèdites a internet; i, que jo sàpiga, l’última és el primer cop que apareix en públic.

Entre la plaça Lesseps i el carrer Escorial, l’antiga Travessera de Dalt passava exactament per on passa la nova Travessera de Dalt. Tot i això, l’antiga via era més estreta.

Comparativa entre la Travessera de Dalt al 1960 i avui en dia.

Mapa de la zona de la plaça Lesseps, 1920. S’hi veu l’antic traçat de la Travessera de Dalt.

A la banda de mar s’hi trobava Can Calic, a l’encreuament amb Verdi (Travssera de Dalt, 20-22), una masia de principis del segle XVIII. A la banda de muntanya, Ca l’Alegre de Baix, del segle XVII, exactament on ara hi ha la plaça Lesseps. L’única masia que encara resta dempeus és Can Tusquets, del 1793.

Can Calic, façana posterior que donava a la Travessera de Dalt. La masia va ser enderrocada el 1960.

Can Tusquets

Més enllà del carrer Escorial, la Travessera prenia un traçat per sota del carrer Camèlies. Aquí hi havia la masia de Ca l’Alegre de Dalt, del segle XVII, i que encara dóna nom a un carrer. Tot i estar protegida per l’ajuntament, es va enderrocar d’amagat l’estiu de 1980.

Ca l’Alegre de Dalt als anys 1930.

A partir de 1960, aquest tram rebia el nom de Travessera Vella de Dalt. Travessava dues illes de cases en diagonal.

Mapa de 1960

Avui, passant per aquestes dues illes no hi trobarem rastre del pas de l’antic carrer. Però si passem pel carrer Camèlies veurem dues cases modernistes. Ens hi apropem.

 

Descobrirem que hi ha un petit passatge poblat de casetes del tombant del segle XIX, d’una o dues plantes, cadascuna amb jardí. Un indret amb molt d’encís.

Passatge Camil Oliveras, des del carrer Balcells.

Estem al passatge Camil Oliveras , que creua la illa delimitada entre els carrers Alegre de Dalt i Secretari Coloma (en sentit mar-muntanya), Camèlies i Balcells (en sentit Besòs-Llobregat). Just al principi (o final) del passatge hi trobarem, a banda i banda, una tanca metàl•lica, en el minúscul espai entre els edificis que donen al carrer Camèlies i els primers edificis del passatge Camil Oliveres. És aquí per on passa la Travessera Vella de Dalt, i és això tot el que en queda.

Tanca sentit Besòs

Tanca sentit Llobregat

Únic tram de la Travessera Vella de Dalt, darrere de la casa del carrer Camèlies, 23.

Sembla extraordinari que tan poca cosa tingui tanta història. De tenir una llargària de cinc o sis kilòmetres a tenir tant sols vint metres. Els mil•lennis s’asfixien dins d’aquest petit espai. Potser algun dia aquest espai s’obrirà al públic i s’hi posarà la placa de carrer que es mereix una de les vies més antigues de la ciutat.

Travessera Vella de Dalt, 1950, des del carrer Secretari Coloma.