L’últim carrer del segle XVIII

Durant un temps es va posar de moda posar l’any de construcció dels edificis en algun lloc de la façana, ja sigui discretament o de forma destacada. A mitjans del segle XIX aquesta moda va anar més enllà. Es van començar col•locar ferros forjats a les parts superiors de les portes dels edificis. Sovint hi apareixien delicats ornaments, referències al nom del propietari o, sobretot, l’any de construcció de l’edifici.

A molts dels barris antics de la ciutat encara es poden veure molts d’aquests forjats. És relativament fàcil trobar-ne amb anys entre 1850 i 1890. Un dels més antics és a Sant Gervasi de Cassoles, i ja va aparèixer en aquest bloc fa uns mesos. És de l’any 1846.

Però costa trobar-ne de més antics, sobretot, d’abans de 1840. De fet, és impossible.

Això és el que jo em pensava. Gairebé per casualitat, vaig descobrir això al carrer del Carme, al Raval.

Per a mi va ser una gran sorpresa. Aquest forjat amb data és de lluny el més antic que mai hagi vist a Barcelona. Tinc la sensació que aquests forjats ens mostren l’actitud alegre, fins i tot l’orgull que tenien els manobres i constructors de l’edfici per l’època en que vivien. Potser per això, i per fer enveja als barcelonins de segles futurs, van decidir mostrar l’any de construcció de l’edifici. Sòn pocs edificis actuals en que l’any apareix creativament inserit en la façana. És que potser no estem contents del moment en el qual vivim?

Tornem al forjat del 1800. Pertany a un dels pocs edificis que encara conserven esgrafiats, que a més han estat restaurats fa poc. Ja de per si, el conjunt ha té molt d’interès.

Però, a més d’això, l’edifici amaga encara una darrera sorpresa. Un passatge. El seu nom, com no podia ser d’altra manera: passatge del Mil vuit-cents.

L’1 de gener de l’any 2000 molta gent va celebrar el nou mil•lenni. Però no, el nou mil•lenni encara trigaria 1 any en venir, ja que va començar l’1 de gener del 2001. El 2000 encara formava part del segle XX, era l’any que feia 100.

D’aquesta manera, aquest edifici, aquest passatge i aquest forjat no són del segle XIX sinó encara del XVIII. És més, probablement és l’últim edifici que es va construir a Barcelona al segle XVIII; o almenys l’últim que pregona el seu any de construcció. Em va fer somriure quan vaig pensar com, amb tot l’orgull, els manobres i ferrers van col•locar l’últim forjat d’un segle devastador, en que Barcelona va patir guerres i setges ferotges, fams i revoltes.

Per últim, entrarem dins del passatge. D’entrada ja veurem que el passatge en si no és del segle XVIII. Això no li resta valor, ja que és un esplèndid exemple d’un passatge de mitjans del segle XIX, aprofitant però l’estructura de l’edifici del mil vuit-cents.

A banda i banda, botigues i algun restaurant. És una de les mostres més antigues de galeries comercials que hi ha a la ciutat. A més, de tots els passatges que conec, és l’únic, amb nom i entitat, en que no hi toca mai el sol, ja que està cobert del tot. És per això que durant tot el dia hi brillen uns grans fanals centenaris.

Si seguiu pel carrer del Carme, a l’arribar a la plaça del Pedró, hi trobareu un antic hostal, a mà dreta. Al primer pis hi ha una data: 1701. Pot ser que al carrer del Carme hi convisquin el primer i l’últim edifici del segle XVIII?