La Granja del Ritz

Avui comencem un recorregut molt especial. Edificis contradictoris, excepcions d’excepcions.

El 2010 apareixia el llibre Masies de Barcelona, una obra de molta qualitat. No sóc qui criticar aquest llibre, que, a més, m’ha servit de font d’informació per a moltes de les entrades d’aquest blog. Tanmateix, vull posar el meu modest gra de sorra. Masies de Barcelona presenta un llistat de les masies que encara estan dempeus a Barcelona. Masia és qualsevol edifici en el qual hagin viscut i treballat persones que es guanyaven i guanyen la vida amb l’agricultura i la ramaderia. El llibre n’ha trobat 106, cosntruïdes entre 1925 i el segle XI.

106 masies són moltes masies per a una ciutat que pràcticament ha oblidat que un dia gran part de la seva població és guanyava la vida treballant la terra, fins i tot a dins de les muralles de l’antiga Barcelona. Per un blogaire com jo és molt temptador qüestionar aquesta llista i trobar encara més masies que les 106 que presenta el llibre.

Avui us en presento la primera d’aquestes masies alternatives. La van trobar l’equip de l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que defensen la seva restauració per a usos socials pel barri. Gràcies a ells i la informació que ens van donar en una de les rutes que organitzen mensualment puc publicar aquesta entrada.

Avui anem al barri de Vallbona. Amb tan sols 800 habitants és el barri menys poblat de Barcelona. Poquíssims comerços, camps i horts, blocs dels anys 1970 i casetes dels anys 1920. Vallbona té també el dubtós honor de ser el barri més aïllat de Barcelona, encaixonat entre l’autopista i el riu Besòs. Avui, però no tenim temps de parlar d’aquest barri tant fascinant.

Busquem un bosc d’alzines al bell mig de Vallbona, al costat del Torrent de Tapioles. A dins hi ha la Granja del Ritz. Per què es diu així aquest torrent és una història molt interessant, que, però, també haurà d’esperar a un altre dia.

La Granja del Ritz fou construïda a principis de la dècada de 1930, fet que la converteix en la masia més nova de Barcelona. A més d’horts, la Granja tenia aviram. Venia els seus productes als veïns de Vallbona i als comerços de l’antiga carretera de Ribes.

Als anys 1940 la va comprar una de les dones més poderoses de la ciutat de postguerra, Mercedes Azcoaga Torras, propietària de l’hotel Ritz. Azcoaga va convertir la granja en proveïdora d’aliments de l’hotel. En una època en que hi havia molta escassetat d’aliments, fou una bona estratègia. El Ritz s’assegurava aliments frescos i, a més, conreats molt a prop de la ciutat. La granja va subministrar verdures, llegums i carn, sobretot aviram, fins als anys 1980, en que l’indret va caure en desús. Des de llavors està tapiat i abandonat.

Passejant per Vallbona és possible que us trobeu gallines pel carrer. Des que es va abandonar la granja, les gallines es van posar en llibertat. Aquestes són les descenedents de les gallines del Ritz.

Anem ara a la Gran Via, cantonada Roger de Llúria, a l’anitc hotel Ritz. Des de jove, l’empresari suís Cesar Ritz havia volgut construir el millor hotel del món en quant a qualitat i elegància. Durant anys havia viatjat per tot el món per conèixer els millors hotels. El 1898, s’estrenava l’Hôtel Ritz de París. Aviat, alguns dels seus col·laboradors construïen hotels luxosos en d’altres ciutats, com ara l’hotel Ritz de Madrid, el 1910, i el Ritz de Barcelona, el 1919.

L’hotel Ritz sempre havia estat un símbol de riquesa. És per això que, durant la guerra civil, l’ajuntament de Barcelona va decidir incautar precisament aquest hotel per organitzar-hi un menjador popular. Els cuiners del Ritz ara cuinaven per a gent pobra. Després de la guerra, l’hotel va tornar a mans dels seus antics propietaris i els preus dels seus serveis van tornar a ser prohibitius; i ara, amb el menjar que li proporcionava la Granja de Vallbona. El Ritz es tornava a convertir en un símbol de distinció i luxe, rodejat per una ciutat pobra i famolenca.

Els anteriors del Ritz, la família Muñoz-Ramonet, van haver de vendre’s l’hotel per fer front als seus deutes. El 1985, la cadena Husa (que també és propietària, entre d’altres, de l’hotel de L’Illa) es feia càrrec del Ritz. Fou llavors que els anteriors propietaris van interposar una demanda a la companyia pel nom de l’establiment. Consideraven que només ells, com a propietaris originals, tenien dret a ostentar-lo, tot i que d’altres hotels Ritz també han viscut canvis de propietaris (Madrid i Paris). Husa va perdre el judici. Des de llavors es diu Hotel Palace.

Tot i el canvi de nom, els preus segueixen sent prohibitius.

És així que l’únic establiment que encara rep el distingit nom de “Ritz” és la Granja, ara envoltada de bosc, tapiada i abandonada, al mig del barri de Vallbona, a tocar de les vies del tren.