El GATCPAC a Sant Gervasi de Cassoles

Muntaner, 322

Muntaner, 342

Aquests dos edificis conviuen gairebé al costat l’un de l’altre a la part del carrer Muntaner als números 322 i 342. Són gairebé coetanis, però el número 322 fou construït entre 1934 i 1935 i el número 342 un xic abans: el 1931.

No hauria de ser al revés? No hauria de ser més antic el número 342? Línies rectes, formes pures, absència d’elements decoratius evidents, de columnes o estàtues. Per contra, hi ha un joc de subtils asimetries en la col•locació de finestres, balcons i obertures.

Detall de l’edifici de Muntaner, 342, la Casa Josefa López, dissenyada per Josep Lluís Sert, el 1931.

Sant Gervasi de Cassoles acull nombrosos edificis racionalistes com aquest. Van ser construïts entre 1930 i 1936 i dissenyats per un grup d’arquitectes: el GATCPAC, el Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània. El grup es va constituir oficialment el desembre de 1930, com a grup autònom, després que a l’octubre del mateix any es creés el GATEPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporanea), que al seu torn es dividia en tres grups, entre ells el GATCPAC.

Com a grup van intentar influir en els projectes urbanístics de Barcelona o projectar una urbanització al llarg d’una franja costera de 8km entre el Barcelonès i el Baix Llobregat, La ciutat del Repòs i Vacances. Ambdós projectes van ser frustrats. Tot i així, van col•laborar de prop amb la Generalitat republicana en la construcció d’habitatges dignes per als obrers, dels quals ens queda la Casa Bloc, a Sant Andreu del Palomar.

Avui però, ens fixarem en els edificis que van construir a Sant Gervasi de Cassoles, repartits entre els barris de Galvany i el Farró; almenys sis en només cinc anys, entre 1931 i 1935. Els veiem?

Casa J.Espona, dissenyada per Raimon Duran i Reynals, entre 1933 i 1935, al carrer del Camp d’en Vidal, cantonada Aribau, al barri de Galvany.

Edifici del carrer Pàdua, 96, al Farró; dissenyat per Sixte Illescas, entre 1934 i 1935.

Antic Institut Blanquerna, actual IES Menéndez i Pelayo (rebatejat així per la dictadura franquista), dissenyat per Josep Mestres i Fossas, entre 1930 i 1933.

Edifici Sans, al costat muntanya de la plaça Molina, dissenyat per Josep Mestre i Fossas, entre 1934 i 1935.

Edifici de la plaça Gal·la Placídia. Dissenyat per Germán Rodríguez Arias, indirectament vinculat al GATCPAC, entre 1930 i 1931.

Travessera de Gràcia, 51

Fins als anys 1950, els edificis típics i predominants d’aquesta zona són de tipus classicista i eclèctic. Per tant, els edificis del GATCPAC van ser un autèntic revulsiu i construeixen un gran contrast dins dels carrers de la vila. Encara ara semblen moderns, tot i que tenen ja vuitanta anys.

El GATCPAC es va dissoldre després de la Guerra Civil, però la seva influència directa va perdurar en alguns edificis construïts als anys 1950 i fins a 1970. Indirectament, fins i tot la nova generació d’arquitectes dels anys 1950 i 1960, també va aprendre del GATCPAC.

Balmes, 295 i 297. L’edifici de l’esquerra fou construït el 1955 i mostra una clara influència del GATCPAC. El de la dreta, aproximadament del 1945 és una bona mostra de l’estil més comú a Sant Gervasi de Cassoles. Ambdós edificis formen un interessant constrast d’estils.

Al Tel Aviv dels anys 1950 i 1960, es va construir un barri sencer sota la influència de la Bauhaus, l’escola racionalista alemanya: la Ciutat Blanca. No podem saber si Galvany, Sant Gervasi de Cassoles o Barcelona haguessin tingut un barri així si el GATCPAC hagués pogut fer realitat alguns dels seus projectes. Però a Cassoles ens queden almenys sis extraordinaris edificis, que encara ara semblen nous, tot i tenir vuitanta anys de vida.

Carrer de Rothschild, a la Ciutat Blanca de Tel Aviv; 1950.