Abans de ccomençar us vull avisar. L’article d’avui em fa especial il·lusió. De moment no us dic què és el que el fa tant especial, ja ho sabreu més endavant. D’entrada, però, vull agrair sincerament a les persones que m’han ajudat a escriure’l. Aquí comença l’extraordinària història d’avui:
Antic escut de Sant Gervasi de Cassoles, a la font de plaça Molina. L’escut és format per dues branques de palmera creuades, una creu i quatre cassoles.
Sant Gervasi de Cassoles independent. Districte Lladó.
Durant dos segles Sant Gervasi de Cassoles fou un municipi independent. A partir de 1850 s’anà poblant ràpidament. L’any 1895 l’ajuntament decidí elaborar un mapa en el qual el municipi es dividia en districtes i barris. Només dos anys després, però, Barcelona s’annexionava la vila per la força. Tot i això, el mapa municipal de Cassoles té molt d’interès. Ens podríem passar moltes entrades comparant-lo amb el mapa de districtes i barris d’avui en dia. Avui, però, ens preocupa un altre tema: la Torre Lledó.
L’any 1895 Cassoles es dividia en tres districtes i cada districte en dos barris:
Districte 1. Bonanova
Barri del Puig
Barri de Craywinckel
Districte 2. Putchet (respecto la gradia de l’època)
Beltrán
Farró
Districte 3. Lladó
Gakvany
Laforja
La Torre Lledó (Lladó, en la grafia de 1890) donava nom al tercer districte que, a la vegada, es dividia en dos barris. Un d’ells rebia el nom d’una altra masia, Can Galvany i l’altre, d’un carrer, Laforja, que al seu torn rep el nom de la família del segle XVIII propietària d’uns terrenys propers.
Ja sabem per tant que l’any 1895 Can Lledó era una finca important. Si anem a un mapa actual veurem que encara avui Galvany dóna nom a un barri i Laforja a un carrer. El nom de Lledó, però, ha desaparegut totalment de la toponímia de la zona. Què era i què va passar amb Can Lledó? Avui ho sabrem.
De camí a Can Lledó.
Fa poc dues persones em van contactar per explicar-me la història de la masia. Un d’ells publica un blog sobre art. Els seus últims articles expliquen la història sobre una torre propera a Can Lledó. L’altra persona és descendent dels últims habitants que van viure a Can Lledó, la família Moragas. Anem a conèixer la història de la masia.
Can Lledó és una de les masies més importants que hi hagut a Sant Gervasi de Cassoles. És d’origen medieval i antigament s’anomenava Can Rifós i, posteriorment, Can Romanyà. És de suposar que la masia va canviar de mans més d’un cop.
En document de l’Arxiu de l’Hospital de la Sant Creu de l’any 1652, hi consta la venta del mas. Francesc Romanyà, “ciutadà honrat”de Barcelona ven el Mas Romanyà al mercader Rafael Guinard. Al moment de la venta, l’edifici havia patit moltes destrosses durant “les guerres” (potser el setge de Barcelona, de l’any 1640). L’edifici que arriba al segle és fruit, probablement, d’una reforma feta durant la segona meitat del segle XVII o principis del segle XVIII. En algun moment del segle XVIII torna a passar de moment i l’adquireix la família Lledó.
Segons explica el nomenclàtor de Barcelona, la finca dels Lledó ocupava una gran extensió de terreny, que s’enfilava fins des de l’actual carrer Madrazo fins al Turó de Monterols i des de la Via Augusta fins a Muntaner.
Fragment del mapa del pla de Barcelona de Josep Maria Serra, 1890. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Can Lledó estaria situada a l’encreuament al carrer Tavern entre Rector Ubach i Madrazo. A prop hi havia d’altres masies més petites, com Can Santaló, just a sota de Can Lledó, i Can Rosés i Can Gomas, a l’encreuament de Muntaner amb la Travessera de Gràcia. A l’actual carrer Calvet, a l’altura del carrer Rector Ubach hi ha encara la masia de Can Galvany. El barri de Galvany era per tant una una zona eminentment agrícola, poblada per almenys cinc masies.
Can Galvany, del segle XVIII. Avui acull una escola. El nom de Galvany ha substituït al de Lladó com a topònim del barri. Hi va ajudar el fet que Josep Galvany cedís un terreny per construir l’actual Mercat de Galvany.
El Mercat de Galvany, construït a la dècada de 1920.
Can Lledó al segle XIX i XX
L’any 1839 la masia tornarà a canviar de mans, quan l’adquireix l’advocat Joan Balle i Ruira. A la seva mort, l’hereta la seva vídua, Nicolasa Tavern, que decideix urbanitzar la finca. Per això s’uneix a dos propietaris més, Josep Castelló i Francesc Vilarós. La urbanització s’aprova l’any 1876. El carrer que travessa la finca de dalt a baix s’anomenarà Tavern, en honor a Nicolasa Tavern.
Estació de Muntaner, 1929
El 1863 s’inaugura la línia de tren de Barcelona a Sarrià, que parteix en dos la finca de Can Lledó. Dins els terrenys de la finca es construeix l’estació de Muntaner.
Ja al segle XX, Can Lledó queda envoltat d’edificis. L’any 1958, els propietaris decideixen vendre’s la casa per construir-hi blocs d’habitatges. Can Lledó s’enderroca, finalment, l’any 1959.
La família propietària decideix convertir el jardí de la masia en un parc públic i, per això, el cedeix a l’Ajuntament. S’inaugura l’any 1959 amb el nom de Parc de Moragas, avui, Jardins de Moragas, en honor el cognom dels últims propietaris de la masia, descendents dels nebots de Nicolasa Tavern.
Primeres fotografies de Can Lledó
Com era Can Lledó? Queden fotografies de la masia? Amb aquesta pregunta vaig escriure, fa uns mesos, a l’Arxiu del Districte de Sarrià-Sant Gervasi. No tenien cap informació ni fotografia de la masia. Tanmateix, per sorpresa, un dels descendents de la família Moragas em va enviar cinc fotografies i la fotografia d’un antic quadre de la masia. Aquest és el primer cop que es fan públiques aquestes imatges, i el primer cop que apareixen a la xarxa imatges de Can Lledó.
Pintura de Can Lladó. Probablement del segle XVIII. Font: Família Moragas.
I, aquí, les cinc fotografies de Can Lledó, sense datar.
Abans de continura amb l’article, m’aturo un moment. Em fa moltíssima il·lusió poder compartir aquestes imatges amb vosaltres. Les vaig rebre a principis d’any, com el millor dels regals. Recuperar la memòria rural de la ciutat i en especial d’una vila que tant ha canviat com Sant Gervasi de Cassoles és un enorme honor. Ara sí; seguim, que la història no s’acaba aquí.
Els jardins Moragas
De la masia no en queda ni rastre. Era situada just on ara hi ha la zona del parc infantil dins dels jardins Moragas. Per fer-nos una idea del seu aspecte podeu anar a veure Can Galvany, avui en dia l’única masia antiga que queda al barri de Galvany, i d’aspecte força semblant a Can Lledó. L’única altra masia que hi ha al barri és Can Castelló, construïda l’any 1930, i avui un centre cívic.
Què en queda llavors de Can Lladó? Si recorrem el petit parc veurem arbres alts i antics; pins i palmeres. Havien format part del jardí noble de la casa, situat just al davant de la masia.
A la part inferior del jardí veurem alguns elements escultòrics. Un banc, molt malmès.
De tots els elements destaca una font, avui sense aigua.
Fixeu-vos en els relleus de la font. Dues branques de palmera a banda i banda. I un escut al centre, format per dues espases creuades i dues cases.
Les palmeres a banda i banda.
L’escut.
Són els símbols del municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Al llarg de la seva història, la vila va tenir tres escuts. Si avui passegem per l’antic municipi l’única constància que veurem de l’antic municipi independent són dos escuts. Un a la font de la plaça Molina, amb l’escut vigent durant la primera meitat del segle XIX (teniu la foto al principi de l’article) i l’altre aquí, amb l’últim escut que va tenir la vila, vigent a partir de 1870.
Escut vigent a partir de 1870, en un document municipal de l’any 1895.
Passa absolutament desapercebut. És una de les escasses mostres de que, aquí, hi va haver una masia i que hi van construir una font i hi van fer esculpir l’escut de la seva vila. Envoltada d’edificis i barcelonins que ignoren la història d’aquest indret, la font segueix suggerint subtilment que no forma part de Barcelona sinó de Sant Gervasi de Cassoles.
—-
Pel que sembla, aquesta font no estava situada en aquest lloc. Al jardí hi havia un petit salt d’aigua a on ara hi ha la font. Probablement estava en un indret proper, potser també dins del jardí, i es va col·locar aquí l’any 1959.
Muy buena historia, jugaba en el parque de muy pequeño en los años 70 y de mas mayor tenia curiosidad por saber los orígenes y la historia de los propietarios del lugar, me ha encantado leerlo y ver las fotos antiguas, no lo puedo asegurar con seguridad pero creo recordar que la fuente se coloco bastante mas tarde y estaba pintada de color oscuro
Gracias por tu comentario! Precisamente hemos estado discutiendo con la persona que me dio las fotos de Can Lledó, sobre si la fuente es o no original. De lo que estoy seguro es que la fuente es antigua, de finales del s.XIX y, como dices, se puso aquí posteriormente. La pregunta es: dónde estaba antes?
Moltes gràcies per parlar del meu bloc criticart! Primer de tot, molt bon article! Jo també vaig rebre el regal de reis, però buscant info per a escriure un article sobre la Torre Lledó vaig trobar un altre blog, http://vestigiosdebcn.wordpress.com/2013/07/19/los-jardines-de-moragas-un-parque-publico-en-el-patio-de-un-chalet-1959/, on es publicaven les fotos que tenim! Això em va servir per eliminar la pressió de publicar JA l’article!! Així que vaig seguir invertigant i tinc uns dubtes que potser em pots aclarir!!
Durant el mes de novembre de 1668, a la torre de Lledó del Tibidavo s’hi va instal.lar Joan Josep d’Austria (Madrid, 1629-1679), fill bastard de Felip IV de Castella. Reconegut polític, militar i jurista, Joan Josep d’Austria, al que el rei Felip IV el va reconèixer com a fill bastard l’any 1641, va esdevenir un dels possibles substituts del rei, quan aquest va morir l’any 1665. L’oposició frontal a aquesta opció per part de la segona dona de Felip IV, la reina Mariana d’Austria, mare del futur Carles III, que estava recolçada política i moralment pel jesuita Everando Nithard, un personatge que no agradava gens a la cort, va fer que els nobles castellans insistíssin en veure a Joan Josep com a la persona més adient per reinar Espanya.
Acusat de conspiració, Joan Josep d’Austria va tenir que marxar de Madrid buscant refugi a Catalunya. Se sap que el 9 de novembre ja es trobava instal.lat a la Torre de Lledó, casa que li havia designat el virrei de Catalunya, Gaspar Tellez-Girón, Duc d’Osuna. Joan Josep d’Austria s’hi va estar fins el 30 de gener de 1669, dia en que va marxar cap a Madrid.
Davant de la notícia de l’arribada de Joan d’Austria, durant aquells primer dies de novembre, le autoritats i el poble de Barcelona van anar fins aquest paratge proper al centre de la ciutat, per tal de mostrar-li el seu suport.
“Hállome muy agusto en este lugar donde el diable tentó a Cristo con el omnia tibi dabo, pues aunque es poco lo que el diablo me pone delante, es bueno y muy bonito” diuen que deia sovint durant la seva estada a Torre de Lledó.
Des d’aquesta casa Joan d’Austria va escriure un interessant nombre de cartes, entre les que destquen les enviades a la Reina Mariana de Austria per explica-li que estava a Barcelon, ja que patia per la seva pròpia integritat davant dels moviments conspiradors d’Everando Nithard, conseller de la reina. Finalment i després de la presió popular la reina es va veure obligada a destituïr a Nithard.
Però també en una Torre coneguda com a Lledó, s’hi van instal.lar el 15 d’octubre de 1705 l’arxiduc Carles, i a abril de 1706, Felipe V.
Miquel Batlles, cronista local de Barcelona, escriu sobre l’estada de l’Arxiduc Carles a Barcelona. El 22 d’agost de 1705 desembarcà a Barcelona on s’instal.la a “la torra del fanch” al Pla de Barcelona, Torre d’en Lladó, on hi fou fins a la rendició de Barcelona el 13 d’octubre.
Es tracta de la mateixa torre????
Moltes gràcies i a seguir…. que m’encanten les teves històries!
Hola! Gràcies pel teu comentari!
Doncs no t’ho ser respondre amb tota certesa. Sé que fins l’any 1652 la Torre Lledó no es deia així, sinó Mas Romanyà o Rifós. El 1640 va patir serioses destrosses que es van anar refent durant dècades. Tanmateix, si Joan Josep diu Tibidabo hauria de ser alguna masia d’aquesta zona: Can Calvó, Castell de Bellesguard o Can Lledó. No crec que hi hagués una masia a dalt del Tibidabo i, la veritat, no sabia que ja al segle la muntanya esigués relacionada amb aquesta llegenda.
Pel que fa a l’Arxiduc, actualment la Torre de Fang es troba a la Sagrera. És una masia fortificada del segle XIV, que tenia força importància i es trobava al camí cap a Barcelona, al costat del Rec Comtal. Potser la Torre Lledó antiga era una construcció semblant a la Torre de la Fang de la Sagrera. Però les fotos que tenim són d’una masia que no és feta de fang.
De moment, no et sé dir res més! M’ho miraré amb temps, és una pregunta molt interessant, a veure si la resolem entre els dos!
Felicitats a tu també pel teu blog!
Moltes gràcies!!! Segueixo (seguim 😉 ) buscant i quan tinguem més info la posem aquí!! fins aviat!
diria que parleu d’aquesta altra Torre lledó
https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=3&ved=0CEQQFjAC&url=http%3A%2F%2Fwww.anycerda.org%2Fweb%2Ffichero.php%3Fff%3D4b7919eaa037b.pdf%26f%3D4b7919eaa037b.pdf%26url%3D0&ei=qa4PU5HzIYTQ0QWlnIDIDA&usg=AFQjCNGGZqtJktg3pnVsnNbTx-jnlNanjw&sig2=n4kXT-Wn6M94jQjEA-WBXQ&bvm=bv.61965928,d.d2k&cad=rja
Gràcies Òscar! No sabia que existia una segona Torre Lledó amb tanta història!
Em penso que la pintura titulada “Pintura de Can Lladó. Probablement del segle XVIII. Font: Família Moragas.” deu ser més aviat de mitjan segle XIX, perquè en la indumentària de la noieta que apareix a mà dreta, fixeu-vos, es veuen uns camals blancs amb farbalans, per dessota del voraviu de la falda, i aquesta mena de vestit és de ja entrat l’esmentat segle i no pas del XVIII.
Moltes gràcies per l’observació. Desconec moltes coses de la història de la indumentària. Si m’ho permets ho inclouré a l’article. Gràcies!