El d’avui és un carrer que hi és i no hi és. És un d’aquells carrers essencials, que porten el nom d’un barri, d’un districte. Moltes viles del pla han tenen encara el seu carrer major: el carrer Gran de Gràcia, Major de Sarrià, carrer d’Horta, Gran de Sant Gervasi de Cassoles, Gran de Sant Andreu, carrer del Clot, carretera de Sants.
Detall de Can Calona, al carrer de Les Corts.
Es pot dir que el nom de Les Corts va lligat a aquest carrer. No és que el carrer amb el seu nom bategés l’antiga vila. El carrer o camí formava part d’un indret anomenat Corts, Cors o Cohors, en els primers documents del segle XI. Dit d’una altra manera; el carrer era Les Corts. Durant alguns segles va ser, literalment, el carrer –l’únic carrer- de Les Corts.
Pagesos treballant al camp al costat del carrer de Les Corts.
Durant un temps va ser anomenat el carrer Major de Les Corts, fins que l’actual carrer Anglesola el substituís com a carrer Major. És llavors que es va passar a dir senzillament carrer de Les Corts.
Però què és el que fa tant important aquest carrer per a la vila? El carrer Anglesola va passar a ser el carrer Major quan es va urbanitzar Les Corts Noves, amb l’església del Remei i la plaça de la Concòrdia i l’eixample d’illes rectangulars. Era el primer nucli urbà consolidat que tenia la vila. Però les Corts Noves no havien estat les primeres. Quan es van construir, a mitjans del segle XIX, el petit nucli històric de les Corts va passar a dir-se Les Corts Velles.
El carrer de Les Corts als anys 1960, poc abans de desaparèixer.
A banda i banda del carrer de Les Corts hi destacaven un petit grup de masies molt antigues com Can Calona i Can Grau, a més d’un grup de cases de cos de principis i finals del segle XIX. Era un indret extraordinari, la confluència entre el camí que anava de Sarrià a la platja de Can Tunis i l’antic port iber i romà i la Travessera de Les Corts, l’antiga Via Subteriora o Francisca. No és gens casual, per tant, que el tram que quedava just a sobre de la confluència dels dos camins es va convertir en el carrer de Les Corts.
Can Grau, enderrocada l’any 1963.
Si avui hi anem no hi trobarem res de tot això. Ni les seves masies ni cap de les cases antigues. Trobarem nombrosos edificis del segle XIX als carrers del voltant, a més de l’antic ajuntament, construït a mig camí entre Les Corts Noves i les Velles. Als anys 1960 les Torres Trade i d’altres blocs de pisos van esborrar del mapa totes les Corts Velles.
Tres de les quatre Torres Trade, avui en dia.
Els edificis Trade des de la part vella del carrer de Les Corts, als anys 1960.
Fa un any, al començar el bloc, em vaig comprometre a escriure articles sobre indrets que tinguessin alguna cosa d’actual, per petit que fos aquest vestigi. Aquí no hi trobarem cap vestigi físic.
Un tram del carrer de Les Corts, avui en dia. A l’esquerra, la paret del CEIP Les Corts, que es dirigeix cap a l’esquerra, seguint el traçat antic del carrer.
Però la vida dels camins antics va més enllà dels seus edificis. Els carrers antics sempre atreuen a gent. I és així que avui en dia al carrer de Les Corts hi trobarem una escola pública, un centre cívic i l’únic mercat del districte. Cap altre carrer de la vila concentra tants equipaments públics en tant poc espai. A més, hi trobarem una bona quantitat de botigues i restaurants.
Detall del Mercat de Les Corts.
I si en aquest carrer modern hi ha un mercat, una escola i un centre cívic, no és per casualitat. Us ho asseguro.
Encara avui, el carrer de Les Corts, segueix el seu antic traçat ondulant. Poc abans d’arribar a la Travessera fa un petit gir cap l’esquerra (mirant cap al mar).
D’alguna manera, el carrer de Les Corts, sempre tindrà alguna estranya, sempre ens recordarà que havia estat i és un camí molt antic.