Estiu a Santa Maria de les Feixes

M’acomiado de vosaltres. Aquesta és l’última entrada abans de l’estiu. Ens tornarem a veure a finals d’agost o principis de setembre. Per acabar el curs anem a Santa Maria de les Feixes, una ermita barroca al peu de Collserola.

Un detall de Santa Maria de les Feixes. Al costat, un dels dos xiprers que acompanyen l’església.

Si avui parlem de Santa Maria de les Feixes és precisament per que no és l’església amb que em volia acomiadar de vosaltres. Quan ahir vaig pujar per Canyelles, Can Masdéu i el Coll de la Ventosa, resseguint el camí de Sant Iscle, l’antic camí ral d’Horta a Cerdanyola i Sabadell, estava cercant l’església de Sant Iscle de les Feixes, una excepcional ermita romànica del segle XII. Incomprensiblement, però, l’església de Sant Iscle només s’obre quatre hores al mes, el tercer diumenge de mes, de 10 a 14h.

La vida és sovint imprevisible; també la dels aficionats a la història de Barcelona. Com tots els camins antics, el camí de Sant Iscle té moltes sorpreses. A més d’antigues masies com Can Catà i Can Canaletes (que, per cert, hauria de ser restaurada urgentment), té una segona església, Santa Maria de les Feixes.

Santa Maria de les Feixes es troba al mig d’un camp de blat.

Som al final del camí, just abans d’entrar al nucli urbà de Cerdanyola. A partir d’aquí, l’antic camí ral es converteix en el passeig d’Horta, recorre tota la ciutat i es dirigeix al nord, al Santuari de la Salut, on antigament es trobava amb la Via Augusta que passava pel Vallès.

Santa Maria és al límit de Cerdanyola, depèn de l’angle en que es fotografiï, pot semblar una església al mig de Collserola o un edifici més dels afores de la ciutat.  És aquí, al lloc on s’acaba la ciutat i comença el bosc on sovint trobem els vestigis més sorprenents, gairebé contradictoris. Els vestigis, de fet, no són res més que una contradicció del present.

Avui parlem de Santa Maria i no de Sant Iscle. Per l’atzar, Sant Iscle, ahir, no estava obert al públic. Pel punt de vista; l’angle des d’on es miren les coses és el que converteix un detall ínfim en un fenomenal vestigi històric. Pels marges; és als marges entre ciutat i bosc, entre Cerdanyola i Collserola, on apareixen centenars de contradiccions, indrets sorprenents i punts de vista espectaculars.

Vist des d’un altra punt de vista, Santa Maria de les Feixes, té un aspecte radicalment diferent. 

Molts cops, la idea per a una entrada del blog apareix per atzar. És quan deixes de cercar un vestigi, o quan busques una altra cosa, que trobes quelcom d’interessant. Sovint és necessari deixar-se endur per la ciutat per poder-la llegir des d’un altre punt de vista. No hi ha cap carrer ni cap camí de Barcelona que no tingui alguna cosa sorprenent a explicar. I sempre és diferent al que t’esperaves. És per això que avui ens acomiadem amb Santa Maria de les Feixes. Bon estiu i fins aviat.