Si haguéssim anat a la cantonada de la carretera de Mataró amb el carrer Agricultura fa cent anys ens haguéssim tomàquets penjant de les finestres de les cases. S’hi penjaven per tal d’assecar-los al sol.
La carretera de Mataró, l’actual carrer Pere IV, a la dècada dels anys 1940. Font: Arxiu Històric del Poblenou
No és que només es pengessin tomàquets en aquell indret, però allà, a diferència de la part baixa del Poblenou, plena de fàbriques, hi havia lloc per als horts. D’alguna manera, els tomàquets eren una senyal que aquella zona era rural i per tant a les afores de la ciutat.
La carretera, l’actual carrer de Pere IV, estava a punt de sortir del Poblenou i, de pas, de Barcelona, en direcció al Maresme. Els tomàquets secs s’acomiadaven dels que marxaven i és per això que aquell barri, el penúltim barri del carrer Pere IV, va passar a anomenar-se el Tomàquet.
Església del Sagrat Cor a la dècada de 1930. Font: Arxiu Històric del Poblenou.
Encara avui, sobreviu una part d’aquest barri de carretera, format per una església dels anys 1920, un bon grapat de fàbriques i una filera llarguíssima de cases de planta i pis de principis del segle XIX amb terrat a dos aigües. La filera s’ha anat escurçant notablement fins a arribar les úniques dues cases d’avui en dia, enganxades a un garatge.
Les úniques cases de cos de principis del segle XIX del carrer Pere IV. Conserven l’aspecte rural típic d’aquesta zona fins als anys 1940.
els Esgrafiats
Ja tenim una part del títol explicada. L’altra part és més fàcil d’explicar (estem parlant d’uns esgrafiats, del segle XVIII), però demana una petita introducció històrica.
Restes dels esgrafiats dels Habitatges Lamarca, construïts al segle XVIII, probablement un dels edificis més antics del Poblenou.
Quan es parla de l’origen del Poblenou es parla sovint del Cementiri de l’Est, construït a finals del segle XVIII o com es va començar a poblar el barri, a la dècada de 1840.
Però els primers habitants de l’actual Poblenou van viure i treballar més amunt, pràcticament al límit del barri. Ho van fer al voltant del carrer Pere IV, des de la cruïlla amb la Rambla fins al barri del Tomàquet.
La fàbrica Casas i Jover, poc abans de ser enderrocada, l’any 2003. Font: Arxiu Històric del Poblenou.
Aquí hi va haver, fins l’any 2004 la fàbrica Casas i Jover. Construïda a finals de la dècada de XVIII era l’edifici industrial més antic de Barcelona, i una mostra extraordinària de la incipient indústria barcelonina. Ara s’hi construeix un gratacels destinat a ser qui sap què. Tot i aquesta pèrdua, al barri del Tomàquet hi trobem dempeus Can Ricart i l’Escocesa, dues des les fàbriques més antigues de Barcelona i, també, en un lamentable estat ruïnós.
El barri del Tomàquet, avui en dia. A l’esquerra, l’Escocesa, i a la dreta, els habitatges Lamarca.
Però avui no parlem de fàbriques sinó d’esgrafiats. Al davant de l’Escocesa i al costat de l’església del Sagrat Cor hi trobem els Habitatges Lamarca. A primer cop d’ull destaca un grafit amb tres lletres.
Els habitatges Lamarca, aquest estiu.
Però mirat de més a prop, s’hi poden veure les restes d’uns esgrafiats de tipus geomètric, que podien haver cobert tota la façana. Els grafits i els esgrafiats es complementen; dues formes de decorar les façanes separades per tres segles d’història que es troben de cop gairebé per atzar. De fet, els esgrafiats es van trobar per casualitat, un cop els grafiters (sovint molt més respectuosos amb el patrimoni que aquells que haurien de vetllar per la seva conservació) ja havien pintat la façana.
Detall dels esgrafiats.
A la part posterior de l’edifici s’intueix una galeria, avui tapiada.
D’alguna manera és gràcies als grafits, avui també mig esborrats, que els conductors dels cotxes que passen es fixen, ni que sigui per uns instants, en aquesta casa. Si segueixen aquest blog sabran que es tracta de l’únic edifici del segle XVIII amb esgrafiats del Poblenou, però que un pla urbanístic amenaça d’enderrocar.
Llavors, pararan el cotxe (això es pot fer fàcilment a la plaça del costat, al davant de l’església) i es miraran els esgrafiats i, potser, somriuran pensant que Barcelona segueix tenint un munt d’edificis interessants per descobrir. Potser un xic més contents de seguir el blog i de viure en aquesta ciutat, tornaran a engegar el cotxe de camí a algun indret del Maresme.