Som a l’1 de gener de 1945. Aquell dia el municipi de Barcelona arribava a la seva màxima extensió. Fins llavors tota la riba dreta del Besòs, els actuals barris del Bon Pastor i Baró de Viver, formava part de Santa Coloma de Gramenet. El mateix passa encara amb el territori de Sant Adrià de Besòs, que es reparteix gairebé per igual als dos costats del riu.
Cases Barates del Bon Pastor, una valuosa mostra d’arquitectura popular i d’una forma de viure comunitària i de fer vida al carrer.
L’any 1945 Santa Coloma, però, va perdre tota la riba dreta del riu, i per una raó ben trista. L’ajuntament colomenc no podia fer front a la misèria dels barris del Bon Pastor i Baró de Viver i es va veure obligat a cedir-los a Barcelona, que tenia més mitjans econòmics. El consistori barceloní, però, no va fer massa per als dos nous barris que s’acaba d’annexionar.
Les Cases Barates del Bon Pastor estan sent enderrocades per deixar pas a blocs de pisos plurifamiliars. En el procés de destrucció del barri i la construcció del nou, els preus dels pisos del barri s’han multiplicat amb el vist-i-plau del consistori.
Els barris del Bon Pastor i Baró de Viver van sorgir a principis de la dècada de 1930, com a polígons de cases barates per allotjar a part dels habitants de les barraques que llavors omplien Montjuïc.
El Bon Pastor que avui coneixem estava repartit entre Gramenet i Barcelona. La part barcelonina, anomenada Estadella, havia sorgit de forma precària a la dècada de 1910. La zona tenia aigua abundant i els terrenys eren molt barats, tot i estar força ben comunicats amb Sant Andreu i Sant Adrià .
Mapa actual del Bon Pastor amb l’antiga frontera marcada en violeta.
Si avui encara existís, la frontera creuaria moltes de les illes de cases del barri. De fet, un xic més al sud, la frontera entre Sant Adrià i Barcelona també travessa molts edificis. I per què no passa per carrers enlloc de partir desens d’edificis en dos municipis?
Carrer de la Sèquia Madriguera, al barri del Bon Pastor.
Doncs per que l’antiga frontera entre Gramenet i Barcelona i la que encara existeix amb Sant Adrià no només era una frontera. Era també una sèquia, un canal; la Sèquia Madriguera.
El Bon Pastor, l’any 1930, acabat de construir. a l’esquerra, marcat en lila, el recorregut de la Sèquia.
No és que la frontera sigui absurda, sinó que els arquitectes i propietaris van decidir construir a sobre l’antiga sèquia – potser per guanyar uns metres quadrats més de terreny-.
Antiga vegetació del costat de la sèquia, al carrer de la Sèquia Madriguera. La vegetació trenca amb el traçat actual del carrer, recte, seguint l’antic traçat, en diagonal. Fins als anys 1960, la sèquia passava arran de les Cases Barates del Bon Pastor.
La sèquia sortia del Rec Comtal a l’altura de Trinitat Vella i baixava fins al Camp de la Bota on desembocava al mar, tot formant una petita llacuna que encara surt als mapes de la dècada de 1930.
La Sèquia Madriguera, als anys 1960, marcada en taronja, al seu pas pel Bon Pastor. En groc la sèquia Noval, que es creuava amb la Madriguera, però resseguia el Torrent de l’Estadella des de Sant Andreu i desembocava al Besòs. La Sèquia Noval marcava la frontera entre Sant Adrià i Gramenet. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Pel camí feia moure el molí de la Verneda, un dels molins més antigues del pla. Estava situat molt a prop de la corba del camí de la Verneda, que va aparèixer a l’última entrada del blog. A més, proporcionava aigua a molts barris, fàbriques i incomptables horts i camps.
Fragment del mapa parcel·lari de 1930. Hi apareix les Cases Barates del Bon Pastor, acabades de construir i la frontera entre Gramenet i Barcelona, llavors encara vigent. Font: ICC.
Camps de la riba dreta del Besòs, regats per la Sèquia Madriguera. Font: Centre de Documentació i Recerca de La Mina.
La història d’aquesta sèquia fronterera, però, va molt més enllà. El fet que la sèquia marqui la frontera entre municipis vol dir que té almenys dos o tres segles, ja que les fronteres dels municipis es van crear el 1718 i 1812. Però no és així. Els límits entre les parròquies de Gramenet, Sant Adrià i Sant Martí de Provençals, Sant Andreu i després Barcelona són molt més antigues.
Canal de la riba dreta del Besòs, probablement la Sèquia Madriguera. Font: CBUC.
La Sèquia Madriguera no és només una sèquia, ni tan sols una frontera. És un rastre fluvial antiquíssim. En altres paraules, la sèquia és l’antic Besòs. De fet, durant segles el canal es coneixia com el Besòs Vell. L’actual Besòs es coneixia com el Besòs Nou.
El riu Besòs (el Besòs Nou), a finals del segle XIX. Aquesta és una de les poquíssimes fotografies en que es pot veure el riu amb dos braços. Font. CBUC.
El traçat del Besòs era molt inestable i es desbordava sovint. Quan es van establir els marges actuals l’antiga llera, probablement a principis del segle XVIII, es va reutilitzar per a la Sèquia.
Carrer, sèquia, frontera i riu.