El Pas dels Ases

Els poderosos edificis de la Diagonal es torcen. Propietaris de bancs i immobiliàries han hagut de cedir davant d’estranyes parcel·lacions. Els seus edificis tenen els murs torts.

La luxosa entrada de l’Edifici Windsor, a l’Avinguda Diagonal cantonada Via Augusta, segueix el traçat del Pas dels Ases.

El d’avui és un camí tenaç, que ha sabut deixar la seva empremta en una de les zones més denses i urbanitzades, més riques de l’Eixample. Hi tenen la seu el Banc Sabadell Atlántico, la Diputació de Barcelona o el primer edifici de la Universitat Pompeu Fabra i una desena d’hotels de quatre i cinc estrelles.

El carrer Provença, 203, l’any 2013, abans de l’enderroc. Font: Google Maps.

El camí comença al carrer Mallorca. Just aquí, el camí es troba amb la Riera d’en Malla o Riera de Collserola, que baixava des de Sant Gervasi de Cassoles i Vallcarca.

La mateixa finca avui en dia. Al fons s’hi veu una petit tram de la paret que talla tota la illa de Provença – Balmes – Enric Granados en diagonal. És una de les nombroses restes del pas de la Riera d’en Malla per l’Eixample Esquerra; però l’única que es pot veure des del carrer.

Fins a principis del segle XX, molts traginers feien servir ases. Degut al seu ofici, caminaven molt i coneixen molt bé l’extensa xarxa de camins del Pla de Barcelona. Amb el pas dels segles, alguns dels camins més antics es van convertir en rieres. Al no haver-hi arbres ni vegetació, els camins que baixaven des Collserola s’inundaven sovint els dies de pluja.

Aquest és el cas del camí romà a Sant Cugat. El camí es va convertir en la Riera de Cassoles i, per sota de la plaça Gal·la Placídia -l’antic indret de la Creu Trencada-, en la Riera de Sant Miquel.

Mallorca, cantonada Balmes. En aquest punt, just on es troben els dos edificis, es trobaven el camí del Pas dels Ases i la Riera d’en Malla.

Més amunt, al carrer Provença, 225. Veiem un dels primers edificis construïts al carrer, i un dels pocs que respecten l’alçada del projecte original d’Ildefons Cerdà. El Pas dels Ases passava per l’esquerra. El mur del bloc d’edificis modern que hi al costat en segueix el traçat en diagonal respecte el carrer.

Els traginers no podien deixar de traginar els dies de pluja. És per això que van crear camins alternatius que no passaven per la llera de les rieres enfangades, antics camins romans.

El Pas dels Ases és un d’aquests trencalls. Puja entre dues rieres; la Riera d’en Malla i la Riera de Sant Miquel, paral·lel al Camí de Jesús, l’actual Passeig de Gràcia.

Fragment del mapa d’Antoni Rovira i Trias i Ildefons Cerdà, 1861. D’esquerra a dreta: la Riera d’en Malla (blau), el Pas dels Ases (vermell; al mapa hi posa, erròniament, “Riera d’en Malla”, tot i que la riera és més a l’esquerra), Riera de Sant Miquel, l’antic camí romà a Sant Cugat (taronja) i el Camí de Jesús – Passeig de Gràcia (groc). Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

A partir del segle XIX, el Camí de Jesús va substituir l’antic camí romà de Sant Cugat com a camí cap a Gràcia. Fins l’any 1917, l’avinguda República Argentina, la continuació del carrer Gran de Gràcia i el Camí de Jesús, encara s’anomenava Carretera de Sant Cugat. Era la variant del segle XIX per anar a Sant Cugat, sense haver de passar per l’antic camí, convertit en riera.

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, 1890. En vermell, hi veiem ressaltat el Pas dels Ases, i els primers edificis de l’Eixample. Font: ICC.

Segurament, el Pas dels Ases va sorgir abans del Camí de Jesús – Passeig de Gràcia o, si més no, independentment a aquest camí. Tot i estar a prop, els dos camins portaven a llocs diferents. El passeig anava a parar al Convent de Jesús, l’actual església de Jesús de Gràcia i a la dels Josepets, a la plaça Lesseps. El Pas dels Ases anava a parar a la Creu Trencada, el gran encreuament de camins a Gràcia.

Fins a la dècada de 1820, Gràcia està format per petits nuclis separats. Un dels primers llogarets és el barri del  Carme sorgeix a finals del segle XVIII justament al voltant del Pas dels Ases.

Fragment del mapa parcel·lari de Barcelona, de 1933. Apareix un carrer amb el nom de “Camí Antic del Pas dels Ases”. Font: ICC.

Avui en dia gran part del camí ha desaparegut enmig de la urbanització de l’Eixample. Però el seu tram final segueix existint. Es tracta del carrer Neptú, a Gràcia. El carrer comença a la plaça Narcís Oller, creua el carrer Luís Antúnez –l’antic carrer de la Granada- i va a parar a la Travessera de Gràcia i la plaça Gal·la Placídia, l’antiga Creu Trencada.

Imatge aèria actual. Hi veiem ressaltades les traces del Pas dels Ases i de la Riera d’en Malla en els edificis de l’Eixample. Font: ICC.

Pas dels Ases, 17.

Al número 17 del carrer Neptú – Pas dels Ases trobem l’última casa de l’antic barri del Carme. Abandonada i tapiada, és un vestigi del que va ser el camí dels traginers. Trenca amb l’alineació dels edificis del carrer i mira cap al mar. Aquest fet confirma que quan es va construir aquesta casa, la zona no estava urbanitzada, i al davant de la casa només hi havia horts i camps. La casa es va construir mirant al mar, per que segurament tenia vistes al mar. Quan es va construir el carrer Neptú encara no era un carrer sinó el camí del Pas dels Ases.

Neptú, 17-19.

És una de les cases més antigues i singulars de Gràcia. Podria ser restaurada i, en l’espai resultant, s’hi podria posar una placa de carrer amb el nom de passatge del Pas dels Ases. O que el poderós Déu dels Mars cedís un tram del seu carrer. Seria un bon homenatge als traginers que portaven queviures de la ciutat a Gràcia o blat i hortalisses de Gràcia a Barcelona.

La Casa Trinxet, al carrer Còrsega, cantonada Balmes, a principis del segle XX. Al mur de l’edifici d’enfront de la casa, al fons de la imatge, hi passava el Pas dels Ases.  La Casa Trinxet va ser enderrocada a la dècada de 1960 i va marcar una fita en l’especulació urbanística i la destrucció del patrimoni de la ciutat.

Quan els traginers arribaven a aquesta casa, segurament ja fosquejava. Cansats, acabaven de traginar les viandes fins a la botiga, tornaven a casa i portaven l’ase a l’estable.