L’edifici del carrer Socors, 28 és alhora el número 2C del carrer Cerdanyola. És un edifici modern, flanquejat per dos edificis centenaris que porten un rètol del nom del carrer; el de la dreta, Cerdanyola, i el de l’esquerra, Socors.
El núm 2C del carrer Cerdanyola i 28 del carrer Socors.
El carrer Cardó no és un cul-de-sac, però de cop canvia de nom per passar a dir-se Miracle. Una cassa és d’un carrer i la del costat de l’altre, de manera que és possible estar a dos o fins a tres carrers a la vegada; tal i com passa a les fronteres d’alguns països.
El carrer Miracle, Cardó i el Torrent de Can Mantega.
La línia, avui invisible, que separa un carrer de l’altre és el pas d’una riera. La Riera d’Escuder que apareix en forma de carrer just a sota del carrer Socors-Cerdanyola, aconsegueix fer canviar de nom dos carrers. De forma semblant, el Torrent de Can Mantega apareix just a sota del carrer Miracle-Cardó. L’últim edifici del carrer Socors sobresurt de la línia de façana; gràcies a això podem veure que la paret que dóna al carrer Cardó segueix un traçat diagonal, seguint el traçat del torrent enmig de la illa de cases.
La riera dels tres noms
Avui resseguirem la traça de la Riera d’Escuder. En els seus tres-cents metres de recorregut urbà sansenc, hi ha trams de tot tipus. Alguns d’ells han conservat l’alçada original de la llera de la riera. És una de les rieres més interessants de les que recorren Barcelona.
Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de l’any 1891. Hi veiem la Riera Blanca, que llavors feia frontera entre els municipis de Sans i L’Hospitalet. Crida l’atenció la gran quantitat de masies que hi ha a banda i banda de la riera i a les quals Serra aconsegueix posar nom, una per una. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
La primera cosa que crida l’atenció són els tres noms, que han quedat conservats als carrers de Sans. A la banda dreta de la plaça de Can Mantega encara hi ha un carrer anomenat Torrent de Perales. Després trobem el carrer Escuder, la Riera d’Escuder i la Riera de Tena.
A aquests quatre trams de carrer s’hi afegeix el Torrent de Can Mantega, un antic afluent de la Riera d’Escuder. Les dues confluïen a l’alçada del Carrer de Sans, a la cruïlla amb el carrer Tenor Massini.
L’Hort Nou i el Mercat Nou
Després de sortir de l’estació de la plaça de Sans, els amples vagons de la Línia 1 del metro recorren pocs centenars de metres per sortir a l’exterior i parar a l’estació de Mercat Nou.
L’estació està dedicada al Mercat de Sans. Antigament, el mercat es celebrava a l’aire lliure, a la plaça d’Osca. El projecte d’un mercat cobert es va allargar durant llustres per la falta de pressupost i pel canvi de poders que va suposar l’annexió del municipi de Sans a Barcelona. Finalment, l’any 1913 s’inaugura el nou mercat.
La masia de l’Hort Nou, a finals del segle XIX. La masia ocupava l’indret on es va construir el Mercat Nou. Font: blog MTVO.
El nou mercat no només es va anomenar Mercat Nou en oposició al mercat vell de la plaça Osca. Tot i ser molt cèntrics, els terrenys on es va edificar el mercat havien estat horts fins al segle XX. Com la Riera Blanca, la Riera d’Escuder va aplegar també un bon nombre de masies i horts. Els terrenys entre el carrer de Sans i les vies del tren es coneixien com l’Hort Nou.
Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1891. Hi veiem la riera d’Escuder, ressaltada en vermell. Al mapa hi consten tres masies: la de l’Hort Nou, la de Can Valls i la de Can Rosich.
L’adjectiu Nou va passar de l’Hort al Mercat i d’aquí a l’estació de metro, inaugurada l’any 1926.
El Club de petanca de la Riera d’Escuder
Un cop creuat el carrer de Sans, la Riera d’Escuder passa a dir-se Riera d’Escuder i assemblar-se a allò que és; una riera.
La Riera d’Escuder, a l’encreuament amb el carrer Càceres, mirant cap al carrer de Sans.
És força habitual que una riera sigui un carrer força anodí. Els edificis urbans de finals del segle XIX no tenen l’entrada i per tant la façana principal mirant cap a la riera. Es tracta d’un carrer ple de façanes posteriors, entrades de garatges i tallers.
Entre els carrers Càceres i Daoiz i Velarde, apareix un pati obert, un pis per sota del nivell del carrer; correspon a l’antic nivell de la llera de la riera.
A la dècada de 1970 això va aprofitar per treure el màxim profit especulatiu d’aquells terrenys; per això moltes rieres tenen edificis dels anys 1970, normalment amb greus problemes d’humitat i filtracions d’aigua al soterrani.
El club de Petanca Riera d’Escuder, entre els carrers Daoiz i Velarde i Canalejas.
Un cop creuat el carrer Daoiz i Velarde, la riera d’Escuder desapareix com a carrer, però no com a espai. El Club de petanca Riera d’Escuder ocupa l’antiga llera de la riera, dos metres per sota del nivell del carrer. Hi trobem tot allò que hi ha als patis del darrere: joguines (una moto de plàstic per a nens petits), taules i cadires de plàstic, plantes i banderoles que guarneixen la riera tot l’any (com que el carrer Canalejas es va guarnir a la festa major alguns visitants es varen pensar que la riera també formava part del guarnit).
Can Rosic
S’acaba el nostre recorregut per la riera. L’últim vestigi que trobem és el d’una casa modernista, encarada cap al mar.
Casa modernista a la Riera d’Escuder, entre els carrer Càceres i Daoiz i Velarde.
Com ja sabeu els lectors habituals del blog, les masies es diferencien de la resta d’edificis urbans per uns trets ben clars: tenir la façana encarada al mar, cosa que fa que trenquin amb la línia de façanes del carrer, tenir una teulada a dues aigües i menys pisos que els blocs de pisos del voltant.
Aquest edifici compleix tots aquests requisits. Al fragment del mapa de Josep Maria Serra, que vèiem abans, hi apareixen tres masies al voltant d’aquest indret: l’Hort Nou, que estava a la banda esquerra de la riera, i, al a banda dreta, Can Rosich i Can Valls, una masia que fou enderrocada als anys 1940, per l’ampliació de la via del tren.
Detall del guarniment del carrer Vallespir de Baix. Aquest any lluïa una masia del segle XVIII per reivindicar el nostre patrimoni rural.
L’edifici que tenim al davant és el successor del Can Rosich (o Can Rosic) que apareix al mapa de Serra. És una de tantes masies que no han aparegut al llistat de masies que va fer l’ajuntament l’any 2010. Per sort, però, està inclòs dins del catàleg arquitectònic. El catàleg explica que l’edifici és una masia, que podria anomenar-se Ca n’Escuder i que, per tant, es tracta de l’edifici que dóna nom a la riera d’Escuder. El catàleg, però, admet que només és una hipòtesi.
Fragment del mapa de Josep Maria Serra on apareix Can Rosic.
Un blog d’un veí de Sans descriu la revetlla de Sant Joan a la Riera d’Escuder i explica que hi havia hagut horts al davant de Can Rosic fins a la dècada de 1970, a la cantonada amb el carrer Daoiz i Velarde. Als anys 1980 s’hi va construir un bloc de pisos.
Tena
Després de Can Rosic i del club de petanca, la Riera d’Escuder desapareix entre els edificis i la via del tren. La riera apareix a l’altra banda del tren, amb el nom de Riera de Tena.
Un dels edificis rurals que s’alçaven a banda i banda de la riera i que encara s’amaguen darrere d’altres construccions, a la Riera de Tena, a la cantonada amb el carrer Burgos.
La riera baixa amb carrer propi i entra al barri de la Bordeta, fins al carrer Constitució. Allà es converteix en el carrer Parcerisa, l’antic camí que portava al barri de Port. Però això ja és una altra història.
Interessant aquesta referència a les rieres del Pla. Una pregunta: per sota, doncs, encara deu estar canalitzada l’antiga llera, oi? Perquè, com tothom sap, l’aigua no té aturador i hi ha moments en què quan baixa fort, reclama el seu territori…
Gràcies i endavant amb la feina tan ben feta.
I tant, l’aigua es filtra per on pot. Oficialment el Rec Comtal està canalitzat cap al Besòs al barri Vallbona, però hi ha veïns del Clot i Sant Pere que diuen que hi veuen o escolten passar aigua.
La riera d’Escuder s’ha inundat diversos cops, amb temporals de pluja importants, als anys 1980 i 1990. La construcció d’algunes estacions de metro ha resultat molt problemàtica i la de Vallcarca, situada al traçat mateix de la riera de Vallcarca, té filtracions constants. Per citar només alguns exemples.
Sense cap mena de dubte, l’aigua es filtra pels camins d’aigua naturals, per on ha passat sempre. D’altra banda, si es vol creuar la ciutat amb bicicleta de muntanya a mar, no hi ha res més ràpid que agafar el traçat d’una riera.
bon dia
Estic buscant informacio de la Riera que tallava Sants de Hostafrancs (Magoria?). La meva mare en va dir que ella encara havia vist el pont a la carretera de Sants / Creu Coberta que passava sobre la Riera. Per aixo va dir-me que el nom de la botiga que havia a la cantonada es deia EL PUENTE.
Pots donar-me alguna llum sobre aquesta riera i si queda alguna foto. Gracies per la teva col.laboracio. Esteu fent una tasca colossal
I tant, Josep!
Que interessant el testimoni de la teva mare i que encara recordi el pont!
Precisament tinc dos articles al blog que en parlen: Magòria i La frontera dels noms. Equival al carrer Joanot Martorell i, com bé dius, és la Riera de Magòria o Riera de Sants.
Espero que et serveixi la informació dels dos articles!
Una abraçada i gràcies pel teu interès!