Fornícula dedicada a Sant Roc, al carrer de Vic (antigament Sant Miquel), prop de la placeta de Sant Miquel i la Riera de Sant Miquel. Gràcia compta amb tres fornícules dedicades a Sant Roc, totes a la part baixa, més antiga de la vila, a sota de la Travessera. Antigament, la festa major de Gràcia, que aquest any celebrarà el bicentenari, era dedicada a Sant Roc.
A Catalunya moltes places tenen l’origen en els mercat que s’hi feien des de l’edat mitjana. Els llocs de pas, les cruïlles de camins i rius eren un bon lloc per a trobar-s’hi i intercanviar productes. Encara avui, Tàrrega o Vic organitzen un mercat setmanal al centre del poble, al voltant de la seva plaça major.
A principis del segle XIX, Gràcia era una plana, solcada per torrents i camins transversals, amb força densitat de petites masies, bòviles, rajolers i petits nuclis. El camí de Gràcia (el futur carrer Gran de Gràcia) i la Travessera formaven l’eix al llarg del qual s’hi van establir les primeres fondes. Hi havia, a més, dos monestirs: els carmelites dels Josepets i els franciscans de l’església de Jesús, que emmarcaven el camí de Gràcia.
La silueta d’una casa de planta baixa i pis, segurament una de les cases primigènies, probablement del segle XVIII o principis del XIX, a la Travessera de Gràcia, prop de la cruïlla amb el carrer Vic. Avui hi ha un espai per a construir els guarniments dels carrers.
És molt probable que la Travessera es convertís en un bon lloc per a comerciar i intercanviar productes, sobretot al voltant de la cruïlla amb el camí de Gràcia. Al segle XVIII hi degué sorgir un mercat informal, a peu de camí. Encara avui els dos mercats de Gràcia es troben a tocar de l’antic camí ral: l’Abaceria i el mercat de la Llibertat.
L’aspecte que tenia el mercat de la Llibertat abans de la reforma del 2009, que, tot i fer una acurada restauració de l’estructura de l’edifici, va reduir l’espai dedicat a les parades per a instal·lar-hi un supermercat. Font: www.especialitatstino.com
La primera plaça de Gràcia fou la de Can Trilla, al tram de dalt del carrer Gran (1), l’actual plaça Trilla. L’any 1830 Àgueda Trilla parcel·là el terreny de la masia, al voltant del futur carrer Gran deixant espai per a una plaça. En aquest indret s’hi havia celebrat des de l’any 1817 un primer aplec per Sant Roc, aprofitant que s’hi allotjaven els frares franciscans de l’església de Jesús de Gràcia, que havia estat enderrocada aquell any per ordre del govern militar. Aquell primer aplec fou l’origen de la festa major actual.
L’any 1827 Marc Olives, fill d’una família noble i benestant de Barcelona, hereta una gran finca de 10 mujades (unes 5 hectàrees). Olives decideix parcel·lar-ne una part: la llenca de terra al costat Llobregat del camí de Gràcia. Des de finals del segle XVIII el camí de Gràcia ja estava urbanitzat per la banda Besòs. S’hi estenia la barriada del Terral i una renglera d’edificis parcel·lats i construïts durant el tombant del segle XVIII al XIX. D’aquesta manera, el camí quedava per primer cop urbanitzat pels dos costats, convertint-se ja gairebé en un carrer. (2)
Can Tuset, un dels edificis més antics del carrer Gran, construït al segle XVIII. Fou enderrocat als anys 1930 i al seu lloc s’hi construí un bloc de pisos protegits de la Caixa. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
L’èxit de la venta de les parcel·les l’empeny però a parcel·lar tota la finca, l’any 1830. Oliva decideix crear tot un projecte urbanístic, amb un gran espai central per a una plaça.
El projecte de la parcel·lació de Marc Oliva. Font: Serra i Riera (3)
Aquella seria la primera plaça rectangular, urbanitzada d’un sol cop, pels quatre costats, que es va construir a Gràcia. Les diferències amb la plaça Trilla són significatives. A Can Trilla es partia d’un espai preexistent, d’una masia i del pas del camí de Gràcia. A la parcel·lació de Marc Oliva, en canvi, es crea un espai nou.
Al número 13 del carrer Berga hi trobem una de les cases originals construïdes a la parcel·lació d’Oliva, durant la primera meitat de la dècada de 1830.
Enlloc de construir la plaça al costat del camí, Oliva la situa al centre d’un nou barri, desplaçant-la cap al sud, seguint l’eix de la Travessera. És possible que aquest fet fos fortuït; era lògic que Oliva comencés per parcel·lar la banda Llobregat del futur carrer Gran, ja que la banda Besòs ja estava urbanitzada, i que no s’arrisqués a parcel·lar tota la finca de cop.
Aquella idea, però, es va convertir en model. Moltes de les places de Gràcia estan enretirades i no es troben a peu de camí. Les places d’Orient (Rius i Taulet, Vila de Gràcia), Isabel (Revolució), del Sol i Joanic segueixen l’eix de la Travessera, però no estan al peu del camí. La plaça del Sol es troba al costat d’un altre eix important: el que dibuixen el Torrent de l’Olla i la Travessera (des de l’edat mitjana aquest l’indret es coneixia com a Llepaolles). De manera semblant a la plaça de la Llibertat, la plaça del Sol també es troba enretirada, tant del torrent com de la Travessera.
Al número 18 del carrer Sant Gabriel hi trobem un altre probable edifici original, construït durant la primera meitat de la dècada de 1830. Ambdós edificis (el del número 13 del carrer Berga i aquest), tenen molts elements en comú: planta baixa i dos pisos, la porta al centre i els balcons als extrems, i un coronament molt senzill.
Rei, Constitució, Llibertat.
La plaça i el mercat de la Llibertat tenen un dels noms més bonics de Gràcia i Barcelona. Al projecte d’Oliva, però, es preveia el nom de plaça del Rei. La plaça va rebre aquest nom durant gairebé dues dècades.
Fragment del mapa de Tomàs Sanmartí, de l’any 1849. Hi veiem la plaça de la Llibertat amb el nom de Constitució i la plaça de la Vila amb el nom d’Orient. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
El 6 de juliol de l’any 1850, Gràcia aconseguia, de nou, ser municipi independent de Barcelona. Fins llavors Gràcia havia estat independent durant gairebé tres anys, de 1821 a 1824 i breument l’any 1828. A la dècada de 1840 aconseguia tenir una alcaldia pedània i certa autonomia.
Filera de cases a la banda muntanya de la plaça, totes elles originals, construïdes a la dècada de 1830. Les dependències municipals de l’alcaldia pedània de Gràcia es trobaven al número 11, el primer edifici per l’esquerra. Es pot considerar que auqest fou el primer ajuntament de Gràcia (4).
Quan s’aconsegueix per fi la independència municipal, el juliol de 1850, l’ajuntament es constitueix a l’edifici de la plaça de la Llibertat, 11. El nou consistori, però, va decidir traslladar l’ajuntament a la plaça d’Orient, acabada d’urbanitzar pocs anys abans (5).
És probable que el nou consistori estigués cercant un espai més central dins de Gràcia, com era la plaça d’Orient. La de la Llibertat es trobava en un extrem de la vila, a tocar de la Riera de Cassoles, que feia de frontera entre els municipis de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles. El nou edifici, construït l’any 1845, era, a més, força més gran.
Detall de la façana de l’antic ajuntament, al número 11 de la plaça Llibertat, amb una placa de carrer de l’època en que Gràcia era encara un barri de Barcelona. La placa és, per tant, anterior a 1850.
Després d’ésser batejada amb el nom de plaça de Rei i de la Constitució va passar a anomenar-se plaça de la Llibertat. El nou consistori, de caire progressista va decidir d’aquesta manera dedicar alguns carrers als ideals propugnats a partir de la revolució francesa.
Detall del mapa d’Antoni Rovira de l’any 1863, en que la plaça de la Llibertat ja porta aquest nom. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
El mercat i la riera
Amb 4111 m2 seria la plaça més gran de Gràcia, després de les places de Joanic i Lesseps. Té més de 1000 m2 més que la plaça d’Orient –Vila de Gràcia, que en suma 2972 (6). Però la plaça de la Llibertat és avui només una plaça de iure, però no de facto. Al centre de la plaça hi trobem un mercat cobert. Tot i així, l’espai segueix mantenint el nom de plaça.
En el seu projecte de parcel·lació, Oliva explica que la nova urbanització podrà allotjar els pagesos de Gràcia. És probable que molts d’ells fossin jornalers. Pocs anys després de la construcció de la plaça, ja hi ha constància que s’hi fa un mercat setmanal a l’aire lliure. El mercat actual és per tant la continuació de l’antic mercat a l’aire lliure. És probable que faci 180 anys –sinó més- que s’hi faci mercat a l’indret de la plaça de la Llibertat.
L’edifici del número 26 de la plaça de la Llibertat, a la cantonada amb el carrer Sant Cristòfol, és força més baix que els edificis del voltant, com el del número 25 (el primer per l’esquerra. És amb aquesta diferència d’altura (els pisos són menys alts) que es nota també la diferència en l’edat de l’edifici. Es probablement que sigui original, és a dir, que es construís a la dècada de 1830 i que sigui el primer edifici en ocupar aquesta parcel·la.
La centralitat d’aquest indret s’explica en part per l’encreuament del carrer Gran i la Travessera. Però també s’explica per la proximitat a Sant Gervasi de Cassoles i un altre encreuament. A l’actual plaça Gal·la Placídia s’hi ajuntaven les Rieres de Sant Gervasi i de Cassoles per formar la Riera d’en Malla, que acabava desembocant a la Rambla de Barcelona.
Col·lector d’aigües de la Riera de Sant Gervasi just abans d’arribar a la plaça Gal·la Placídia, prop del carrer Marià Cubí, l’any 1932. Font: Club Excursionista de Gràcia i Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
L’aiguabarreig de les rieres es sumava a l’encreuament de camins i la densitat de petites i grans masies que esquitxaven el territori a banda i banda de la Riera de Cassoles, tant a la banda de Gràcia com a la de Sant Gervasi de Cassoles: Can Jonqueres, Can Cargol, Can Regàs, Can Jordana, a més de la barriada del Carme, al voltant del Pas dels Ases o de les cases del Camp d’en Tuset i del Camp de la Granada.
A més dels graciencs hi anava a comprar molta gent de Sant Gervasi de Cassoles. Fins i tot després de la construcció del mercat de Sant Gervasi, l’any 1913, molts santgervasiencs van preferir seguir comprant al mercat de la Llibertat.
Encara avui es pot percebre la baixada que fa el carrer de l’Oreneta des de la plaça de la Llibertat en direcció a l’antiga llera de la Riera de Cassoles, que passava a tocar de la plaça Gal·la Placídia.
La plaça de la Llibertat va fer de model per a la construcció de Gràcia. D’una banda, va heretar l’activitat comercial del passat agrícola de l’entorn i el fet que fos un antic nus de camins i rieres. L’any 1864 s’inaugurava la línia del tren de Sarrià amb parada a Gràcia, molt a prop del mercat. El mateix any s’acabava de construir el campanar de la plaça d’Orient.
Al ser construït en pocs anys, els edificis de l’entorn de la plaça de la Llibertat tenen força homogeneïtat. Moltes de les portes segueixen el model d’aquesta, al carrer Berga, 13.
El trasllat de l’ajuntament de Gràcia a la plaça d’Orient va crear un nou centre, l’un comercial i nus de comunicacions i l’altre polític. Des de llavors Gràcia es caracteritza per tenir diferents punts neuràlgics: cada plaça té la seva pròpia centralitat que complementa les altres.
—
(1) Elsa Castella, Les masies de Gràcia. Vestigis d’una ruralia històrica, Taller d’història de Gràcia, Gràcia (2006)
(2) Enric Serra i Riera, Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona moderna. La vila de Gràcia, tesi doctoral (1993).
(3) Serra i Riera, op. cit.
(4) Eloi Babiano i Josep Maria Contel, El campanar de Gràcia. Símbol i testimoni d’una vila, Ajuntament de Barcelona, Gràcia (2016).
(5) Serra i Riera, op. cit. La plaça d’Orient (avui plaça de la Vila de Gràcia) i l’entorn són el resultat de la parcel·lació de Paula Pava i Galvany, de l’any 1836. La plaça, però, no es va urbanitzar fins a principis de la dècada de 1840.
(6) Dades extretes de Serra i Riera, op. cit.