L’Hospitalet de Llobregat és la segona ciutat més gran de Catalunya, després de Barcelona. El seu gran creixement, sobretot durant el segle XX, es deu en gran part per estar al costat de Barcelona. Avui, però, parlarem d’un barri barceloní que va créixer gràcies al fet d’estar al costat d’un barri de l’Hospitalet: Collblanc.
El Xalet Maria Rosa i la xemeneia Ca n’Amadeu.
L’any 1927 el contractista d’obres Pere Rodríguez arrendà una peça de terreny i hi projectà onze habitatges. Un dels primers en construir-s’hi, l’any 1928, fou el Xalet Maria Rosa.
Els barris dins dels barris
El desembre de l’any 2006 s’aprovava el mapa de barris de Barcelona. El districte de Les Corts es dividia en tres barris: el de Les Corts, Pedralbes i el de la Maternitat i Sant Ramon. L’origen del nou mapa es troba en els treballs i llibres de Jaume Fabre i Josep Maria Clavería des de la dècada de 1970. Va ajudar, entre d’altres, a visibilitzar molts barris i va ser una de les causes del creixent interès ciutadà per conèixer la història local de la ciutat. Tot i això, al mapa hi trobem fins a 13 noms compostos com el de La Maternitat i Sant Ramon. Es tracta de noms poc pràctics i poc emprats a peu de carrer, que pretenen englobar més d’un barri dins d’una sola unitat.
El mapa de barris oficial de l’any 2006.
Com passa sovint la realitat urbana és complexa, fins al punt que resulta difícil de plasmar en un mapa. Al barri de La Maternitat i Sant Ramon trobem molts petits barris: Can Bacardí, La Maternitat, Bederrida, Torre Melina, Collblanc o Sant Ramon (1).
Avui parlarem d’un d’aquests petits barris que no apareixen al mapa i que, fins i tot, ha canviat de nom. En coneixerem l’origen, la història i alguns dels edificis més importants.
Sant Ramon abans de Sant Ramon
Un dels trets més característics del barri de Sant Ramon són els seus passatges, fets de casetes de planta baixa, d’estil noucentista. Van ser construïts entre 1928 i 1932, a banda i banda de l’avinguda de Xile, rebatejada com a avinguda de Sant Ramon Nonat, l’any 1941.
Cases al passatge de Xile, construïdes l’any 1932.
Entre 1928 i 1935 el barri viu un creixement urbà molt ràpid. Es construeixen cinc passatges (el de Xile, l’últim en ser construït, el doble de llarg que els altres) i s’urbanitza l’avinguda de Xile (Sant Ramon Nonat).
Mapa de les concessions dels permisos d’obres de les parcel·les dels passatges de Sant Ramon. Font: David Iglesias, segons el mapa parcel·lari de l’ajuntament de Barcelona – citat en un article de Joan Roca Albert (2) .
Per a molts, van ser aquests passatges l’origen del barri de Sant Ramon. En certa manera és cert. El barri va passar a anomenar-se de Sant Ramon, per la construcció d’una nova església, a partir de 1927, a la nova avinguda de Xile (Sant Ramon) que començava a ser-ne l’eix central.
Però explicar que aquests passatges foren l’origen del barri seria com analitzar-lo de forma aïllada. L’indret que després seria el barri de Sant Ramon fa frontera amb el barri de Collblanc de l’Hospitalet i ocupa la banda muntanya de la Travessera de les Corts i la carretera de Collblanc. L’un és un camí de tradició preromana i l’altra una via de comunicació construïda a la dècada de 1760. Com hem anat veient a les últimes entrades del bloc, Collblanc està habitat, almenys des del segle XVII.
La barriada de Sant Ramon sorgeix com un eixample de Collblanc i no tant com un suburbi de Les Corts o de Barcelona. Gran part dels comerços es troben a la part del barri de l’Hospitalet: el mercat de Collblanc, el forn i un gran nombre de tallers, benzira, botigues de mobles i de roba. Una mostra de la unió d’ambdós barris és el fet que històricament, el veïnat de Collblanc i de Sant Ramon sempre han organitzat la seva festa major de forma conjunta, primer per la Mare de Déu de la Mercè i ara per Sant Ramon Nonant, a finals d’agost.
Durant segles, la Riera Blanca va fer de frontera natural entre el territori de Les Corts i l’Hospitalet (Collblanc). En aquesta imatge del 1959 s’hi veuen les barraques que hi van haver entre 1930 i 1960. Font: Blog lhospitaletdellobregat.wordpress.
Pla de Collblanc
A Barcelona trobem molts barris amb nom de sants. La majoria d’ells reben el nom d’una església, sovint d’origen molt antic. Però hi ha barris com el de Sagrada Família o Sant Ramon en que l’església fa relativament poc que hi és. Com es deien aquests barris abans de la construcció de l’església.
La masia Can Granota, del segle XVII, a la banda esquerra de la Riera Blanca. Font: del llibre d’Imma Navarro, El món rural a les Corts, Ajuntament de Barcelona (2004).
L’indret on després es va construir el barri i l’església de Sant Ramon s’anomenava el Pla de Collblanc. El Pla de Collblanc delimitat per tres grans línies, que dibuixaven un gran trapezi: d’una banda la Riera Blanca, que baixava de mar a muntanya, per l’altra la Travessera de Les Corts, perpendicular a la Riera, que, al trobar-se amb la carretera de Collblanc, pujava en direcció muntanya. En tercer lloc, el camí de Can Granota, que tancava el Pla de Collblanc per la banda muntanya. L’actual avinguda del Cardenal Reig segueix el traçat d’aquest antic camí carreter.
El Pla de Collblanc en un fragment del mapa parcel·lari de Barcelona de 1933. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Fins a finals del segle XIX va ser un territori de camps, gairebé deshabitat. A la banda esquerra de la Riera Blanca hi havia dues masies properes al Pla de Collblanc. D’una banda Can Granota, de la que hem parlat abans, i Can Taner, al peu de la Travessera de les Corts, un antic hostal, que va subsistir com a bar al costat del Camp Nou fins al seu enderroc l’any 1965.
Cases del primer terç del segle XX, construïdes a l’antic camí de Can Granota, després urbanitzat com a avinguda.
Masies i fàbriques
A finals del segle XIX, Miquel Piera heretava una peça de terreny de la seva família, els Piera de les Corts de Can Bruixa, al Pla de Collblanc. L’any 1896 Miquel Piera, que havia treballat com a masover a la masia de Ca la Nena Cases de Sarrià, va construir-s’hi una casa per cultivar-hi la terra. La nova masia passaria a anomenar-se Ca la Nena Cases de les Corts.
Ca la Nena Cases de les Corts. Font: Arxiu Municipal del Districte de Les Corts.
Pocs anys després, probablement a la dècada de 1910, es construïa encara una altra masia ben a prop de la primera, Cal Sagrera. Aquest fet demostra com de rentable era el cultiu de la terra a Barcelona, ben entrat al segle XX. Més que disminuir, es van seguir construint masies noves com Cal Nena Cases i Cal Sagrera fins a la dècada de 1940.
L’entrada de Ca la Nena Cases de les Corts.
Un dels nous passatges construïts a partir de 1928 està dedicat a l’última hereva de Ca la Nena Cases de les Corts, Madrona Piera. Amb la seva mort, l’any 1971, la casa es va vendre i enderrocar per a construir-s’hi blocs de pisos.
Blocs de pisos a la cantonada del passatge i del carrer Pintor Tapiró, a l’indret on hi havia la masia de Ca la Nena Cases.
També Cal Sagrera, situat a la cantonada de la Travessera de les Corts i el carrer Tapiró, va acabar sent enderrocat mig segle després de construir-se per deixar pas a bloc de pisos.
Al mateix temps que es construïen les dues masies, al Pla de Collblanc també s’hi fundava una nova fàbrica tèxtil. La nova fàbrica, propietat d’Amadeu Carné –per això passar a anomenar-se Ca n’Amadeu-, obria l’any 1910. L’any 1936 va ser traspassada a la companyia Tapias i Pujol que l’amplià i en canvià la maquinària i la producció. La fàbrica tancà l’any 1983 però no s’enderrocà. Avui en dia encara es conserva i allotja un bon nombre de petits tallers (3).
Un dels passatges de Ca n’Amadeu, avui.
Les cases de ca n’Amadeu
La nova fàbrica i la proximitat amb la carretera de Collblanc i el puixant comerç va impulsar la construcció dels primers habitatges al Pla de Collblanc. És així que sorgí el carrer Pintor Tapiró. Segons el nomenclàtor de Barcelona, el nom del carrer fou aprovat l’any 1917, una dècada abans de la construcció del primer xalet al passatge Pere Rodríguez.
El carrer Pintor Tapiró.
Una de les particularitats del carrer és que per una banda hi trobem habitatges antics, centenaris, sorgits al voltant de la fàbrica d’Amadeu Carné i a l’altra blocs de pisos alts dels anys 1970, construïts sobre l’antiga finca de Ca la Nena Cases.
Passatge sense nom al carrer Pintor Tapiró, que s’edinsa dins del recinte de Ca n’Amadeu.
El recinte de Ca n’Amadeu forma un petit barri dins del barri de Sant Ramon. S’hi barregen tallers i habitatges, amb una petita xarxa de passatges. Hi trobem cases sensiblement més antigues que aquelles més antigues del barri de Sant Ramon: les fileres de casetes noucentistes dels passatges construïdes entre 1928 i 1932.
Detall del mapa dels resultats electorals. Les unitats censals del Pla de Collblanc i ca n’Amadeu van votar sensiblement més a l’esquerra (hi va guanyar En Comú Podem) que les unitats dels voltants, construïdes amb blocs de pisos dels anys 1970 i 1980 (on, com en tot el districte de Les Corts) hi va guanyar CDC i el PP. Font: Vilaweb.
El conjunt forma un paisatge industrial únic, que barreja interessant de tallers, botigues i habitatges, que ara ha quedat envoltat pels blocs de pisos de la finca de Ca la Nena Cases, la Travessera de les Corts i l’avinguda Cardenal Reig. Com passa sovint, els barris es subdivideixen en barriades minúscules, amb paisatges, històries i trames diferents que hi conviuen en precari equilibri.
Detall del passatge del carrer Pintor Tapiró.
—
(1) Bou Roura, Lluís, La Maternitat i Sant Ramon. Desenvolupament urbà d’un barri de Les Corts, ed. Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2009).
(2) Imatge elaborada per David Iglesias segons mapa parcel·lari de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1971. Citat a Roca Albert, Joan (coord.), “Estratègies de parcel.lació i edificació a la Barcelona de 1930: el sector de l’avinguda de Sant Ramon Nonat”, a Expansió urbana i planejament a Barcelona, Institut Municipal d’Història, Barcelona (1997).
(3) Bou Roura, op. cit.