A la cantonada dels carrers Moianès i Creu Coberta hi ha una botiga de roba. El seu nom no es llegeix bé. Podria ser Gall o Call.
Entro a dins i pregunto. Resulta que la botiga s’anomena Call, ja que, fa quaranta anys, es trobava al Call de Barcelona. Tot i això, la dependenta em diu que hi havia un carrer que portava aquest nom al barri.
El Gall
A la floristeria del carrer Vilardell hi ha dos homes asseguts. És un dia feiner de principis de setembre, però fa calor. Els pregunto per la Font del Gall.
Rajola d’un gall al carrer Moianès.
Un dels homes sap que el carrer Moianès antigament s’havia anomenat Gall i l’altre que al carrer hi ha una font. Al forn de pa del carrer de Sans, prop de la Riera de Magòria també saben dir-me on és el carrer del Gall.
En realitat sé tant una cosa com l’altra. Però vull esbrinar si els veïns recorden com es deia aquest carrer antigament. Els tres cops que pregunto trobo algú que ho sap.
La Font del Gall, al carrer del Gall (Moianès).
Amb la segona pregunta que faig, però, no tinc tanta sort. Un veí em va explicar, fa anys, per què es deia així, però ja no recordo què em va dir, m’explica una noia de la botiga Call.
Al maig de l’any 2007, un veí del barri escriu una carta al diari 20 minuts, en que es queixa que la Font del Gall està deteriorada i ja no raja aigua. És pràcticament l’única referència que hi ha de la font a internet. A dia d’avui, la Font del Gall torna a rajar aigua, i es troba en bon estat.
Fragment del mapa parcel·lari de 1931. Durant la Segona República el carrer Moianès va tornar a dir-se carrer Gall. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Regiro llibres a la biblioteca del Vapor Vell, sense sort, i busco el carrer Moianès al web del nomenclàtor. Com m’esperava, em trobo la referència al nom antic, Gall (o Gallo). L’any 1883 el carrer és rebatejat amb el cognom de la família Muntadas, propietaris de l’Espanya Industrial. Però el nom antic, anterior a 1883, era Gall.
Imatge del web del nomenclàtor de l’ajuntament.
Al llibre del nomenclàtor de Barcelona s’amplia una mica aquesta informació. Al costat del nom originari del carrer es descriu com a molt antic, com si el nom estigués posat des de temps remots, i no es pogués datar ben bé quan va sorgir.
El camí
Fa anys que la Institució Montserrat va enganxar panells amb noms de carrers, a dins del recinte escolar. L’escola es troba al cor del barri de Sans, a la cantonada dels carrers Cros i Sant Crist. La plaça del centre de l’escola es diu Plaça Major, i el passadís d’entrada, Camí Ral. Aquest nom no podria ser més apropiat, ja que l’escola, construïda al voltant de la masia de Can Cros, queda al peu d’un camí ral, l’actual carrer Sant Crist.
El carrer Sant Crist, l’antic carrer Major de Sans, a principis del segle XX. Font: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc.
Ens estalviarem d’explicar que aquest carrer és un vestigi vivent de l’antic camí ral que sortia de Barcelona (primer de Portaferrissa i després del Portal de Sant Antoni) en direcció al sud i l’interior de la península, d’origen molt antic, almenys romà, i que va quedar substituït per la carretera reial construïda a la dècada de 1760, l’actual carrer de Sans; el carrer Sant Crist va perviure, al costat de la nova carretera, com a vestigi de l’antic poble de Sans, sorgit al voltant d’aquest camí.
Dos edificis del carrer Sant Crist, avui.
El carrer Sant Crist, però, desapareix a partir del carrer Joanot Martorell. Aquest carrer, com sabreu, és l’antiga Riera de Sans, d’en Rabassa o de Magòria, que feia de frontera entre els municipis de Sans i Barcelona fins l’any 1897 i que encara avui marca el límit entre els barris de Sans i d’Hostafrancs.
El carrer del Vint-i-sis de gener de 1641 a la cantonada amb el carrer Leiva.
Més enllà queda Hostafrancs, amb els seus carrers amples i axamfranats, amb les mansanes que recorden a les illes de l’Eixample. Tot i ser un barri més que centenari, es nota que no és, ni de lluny, tant antic com Sans.
Fragment del mapa d’Hostafrancs, d’Eduard Fontserè, de 1871. Hi veiem el traçat de les illes de l’Eixample Esquerre i dels carrer d’Hostafrancs, que segueixen un patró semblant. Els carrers Leiva, Vilardell, Moianès, Vint-i-sis de gener de 1641, Àliga i Hostafrancs de Sió segueixen el traçat de les illes axamfrandes de Cerdà. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Es podria dir que la força combinada de la parra de la Taverna de la Parra, al carrer Joanot Martorell, i les ordenances urbanístiques de Barcelona (Hostafrancs formava part del municipi de Barcelona des de 1839) van fer desaparèixer el camí ral que, per força havia de seguir per aquí en direcció a Barcelona.
La parra de la Taverna de la Parra, a la cantonada del carrer Sant Crist i la Riera de Magòria.
Però només cal passar pel davant de la taverna per veure que, en realitat el carrer Sant Crist no desapareix, sinó que s’estreny i passa a ser un passadís que s’esmuny per dins de l’illa de cases. A l’altra banda d’aquesta illa, al carrer Vint-i-sis de gener de 1641 hi trobem, fins i tot, una porta que dóna a aquest passadís.
Porta que dóna al passadís que segueix el carrer Sant Crist.
La traça de l’antic camí continua encara a la següent illa de cases, entre els carrers Vint-i-sis de gener i Moianès. En aquest cas, però, només com una línia que talla la illa en diagonal. La traça del camí ral desapareix, però, al carrer Moianès.
Imatge de satèl·lit de la zona. En vermell fosc el final del carrer Sant Crist, en blau, la Riera de Magòria/carrer Joanot Martorell i en vermell clar, la traça de l’antic camí ral entre els carrers Vint-i-sis de gener i Moinanès. Font: ICGC
El gall i el camí
És aquí que es troben ambdues històries, la del gall i la del camí. La incògnita és si el pas de l’antic camí ral i el nom del carrer tinguin alguna cosa a veure.
Al costat carrer del Gall hi trobem el mercat d’Hostafrancs. Fins l’any 1888, en que s’enllesteix la construcció del mercat, els venedors i comerciant s’havien repartit en parades ambulants al llarg del carrer de la Creu Coberta. És possible que alguns dels que venguessin aviram estiguessin al carrer del Gall i que d’aquí vingués el nom del carrer.
Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1891. Hi veiem un edifici que segueix el traçat de l’antic camí ral, a la illa de cases entre els carrers Vint-i-sis de gener i Gall. Font: ICGC.
Una altra opció seria pensar que la Font del Gall i el nom de l’indret vingués per l’existència d’una granja o d’un corral que estigués al peu de l’antic camí ral. Va ser primer el nom de l’indret o el nom de la font? És casualitat que trobem aquest antic topònim d’origen popular al costat del rastre de l’antic camí ral o tenen alguna cosa a veure? Sovint, els noms populars entren en contradicció amb el nomenclàtor oficial just en indrets com aquest, amb molta història, i que ha canviat la fesomia urbana, en que un camí ha passat a ser oblidat amb la construcció d’un nou carrer. L’origen del carrer del Gall podria tenir més d’una explicació: que els venedors d’aviram d’Hostafrancs s’apleguessin al carrer del Gall, precisament per què es deia així, i que després s’els atribuís l’origen del nom.
Sigui com sigui, el del Gall és un dels noms més antics d’Hostafrancs que encara avui recorden molts veïns del barri i una minúscula rajola sobre una font, al costat d’una botiga de roba que, per casualitat, gairebé té el mateix nom.