Molts dels torrents de Barcelona, abans tant presents al paisatge de la ciutat, han desaparegut. Ja no es tem que les riuades destrossin camps, horts i cases, ja no s’extreu l’aigua dels pous, ni serveixen com a camins per pujar muntanya amunt.

Els torrents també eren útils, per exemple, per a establir els límits entre finques diferents. Estructuraven el territori i, al seu voltant, s’hi establien masies i petits nuclis, aprofitant l’aigua de les deus. Alguns fins i tot van arribar a marcar fronteres entre municipis o districtes. Així, prenien un significat polític i econòmic. Del torrent cap a una banda hi havia unes normes urbanístiques i uns impostos, i en aquesta banda, uns altres.

Fragment d’un plànol particulari de l’incipient Eixample, de l’any 1865. S’hi veuen els primers edificis aixecats a l’entorn del carrer València a la cruïlla amb Sicília. A l’extrem esquerre, el traçat del Torrent de Mariner. Font: Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

El Torrent de Mariner feia de frontera entre els municipis de Gràcia i Barcelona per una banda, i el de Sant Martí de Provençals per l’altra. Feia de frontera en pràcticament tot el seu recorregut, des de l’entorn de Can Baró, on la frontera la marcava l’antiga Carretera del Carmel, fins a prop de la plaça Tetuan.

Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1890, amb les fronteres municipals marcades en vermell. A la banda dreta, el municipi de Sant Martí de Provençals, i a l’esquerra, els de Gràcia i Barcelona. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

Amb l’annexió dels municipis del pla a la ciutat de Barcelona, entre 1897 i 1922, els torrents barcelonins van deixar de fer de fronteres municipals. Però alguns encara van seguir marcant els límits entre districtes.

Fragment del mapa de Barcelona de 1942. Una part del límit entre els districtes VIII i IX el marca el Torrent de Mariner. Font: ICGC.

Amb la creixent urbanització dels barris del Guinardó, Gràcia i la Sagrada Família, el traçat del torrent va començar a desaparèixer, per acabar convertint-se en un gran nombre de petits vestigis. Amb un mapa a la mà, un que sigui prou exacte i més o menys recent, és relativament fàcil buscar i trobar els rastres del torrent.

Del Coll del Portell al Mercat de l’Estrella

Es fa difícil saber on començava el Torrent de Mariner. Segurament, en algun indret proper a la masia de Can Toda, potser com a unió de diferents torrenteres que baixaven del Coll del Portell. Aquest coll el formen la Muntanya Pelada (o Turó d’en Mora) i el Turó de la Rovira, a on ara hi ha el famós Bar Delicias i l’ermita del Carmel (1).

La masia de Can Toda, amb la bassa, l’any 1972. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.

En aquest primer tram, el seu traçat ha desaparegut amb la urbanització del carrer Sardenya. Passava pel costat de la masia de Can Sanpere, situada exactament a on ara hi ha el Camp de l’Europa. Per això aquest tram del torrent també s’anomenava Torrent de Can Sanpere.

Fragment del mapa parcel·lari de 1931 amb el traçat del Torrent de Mariner. Font: ICGC.

El torrent tallava la illa delimitada pels carrer Providència, Secretari Coloma i Pi i Margall per un extrem. Aquest fet va ser aprofitat per a construir-hi el Mercat de l’Estrella, que en a l’extrem nord segueix el traçat del torrent.

El traçat del torrent dins del mercat, que es pot veure a partir de la parada de Fruites i Verdures de P.Lucía, tancada.

El torrent surt del mercat i creua Pi i Margall. Abans de creuar el carrer Encarnació, passava pel costa de la masia de Can Bartra, de la que he trobat cap imatge, però que surt mencionada en diferents projectes d’urbanització de la zona.

De Taxdirt a la Travessera.

Un tram, minúscul, del torrent, al carrer Taxdirt, entre els carrers Secretari Coloma i Ventalló.  

És aquí que el torrent apareix per primer cop, entre els números 7 del carrer Taxdirt i 61 del carrer Ventalló, al costat d’un nesprer.

Detall del mur.

Si ens fixem en el mur, mig despintat, segurament per la humitat, veurem que s’hi intueix una entrada, ara tancada. El piló de la dreta de l’antiga entrada no és perpendicular a la paret.

El piló de l’entrada.

Està girat respecte a la línia del carrer i de les façanes, seguint el traçat, en diagonal, del torrent. La traça del torrent continua a l’altra banda del carrer, com un petit espai que travessa la illa de cases dels carrers Taxdirt, Nogués, Ventalló i Romans.

El torrent en l’espai entre els números 6 i 8 del carrer Taxdirt.

És llavors, un cop creuat el carrer Romans, que apareix com a carrer, mantenint el seu nom, el més curt dels torrents de Gràcia.

Rètol del Torrent de Mariner, a la cantonada amb la Travessera de Gràcia.

En aquest petit tram, moltes de les entrades de les cases tenen un, dos o fins a tres esglaons que fan que la porta estigui per sobre del nivell del carrer. Així, s’evitava que les cases s’enfanguessin, quan el torrent s’inundava.

Una entrada del Torrent de Mariner.

El carrer travessa el carrer del Pare Laínez però queda tallat per sota de la Travessera de Gràcia.

Un gran bloc d’edificis talla el recorregut més o menys visible del torrent.

Can Mariner i Iscle Soler

Iscle Soler (1843-1914) va ser argenter i actor, fins que va decidir dedicar-se exclusivament al teatre. Va estrenar obres de tots els dramaturgs catalans de l’època, com Pitarra, Ignasi Iglésias, Guimerà.

Retrat d’Iscle Soler, per Ramon Casas. Font: MNAC.

Parlem d’ell per què va tenir un carrer dedicat precisament en un tram del torrent. Es tractava, probablement, del tram més significatiu de tot el traçat. En aquest indret hi havia la masia de Can Mariner, que donava nom al torrent.

Can Mariner, l’any 1951, al nou tram del carrer Còrsega, i a l’esquerra, el torrent. Font: Arxiu Fotogràfic de Barcelona – Fons del Club Excursionista de Gràcia.

Fins a la dècada de 1940 el carrer Còrsega quedava tallat a partir del carrer Nàpols i fins a Sardenya. En aquest indret s’hi havia format un nucli rural, al costat del torrent i la masia de Can Mariner. Es tractava d’una filera de cases, probablement de principis del segle XIX o finals del XVIII, amb l’hort al davant. El conjunt estava format per tres carrers, que seguien l’antic traçat del torrent: els carrer Iscle Soler, Berenguer i de la Coronela.

Fragment del plànol parcel·lari de 1931, on hi apareixen encara els tres carrers. Font: ICGG.

Els dos últims van desaparèixer amb l’obertura del carrer Còrsega, a finals de la dècada de 1940. El carrer d’Iscle Soler i la masia van sobreviure fins a la dècada de 1990 quan, de forma incomprensible, es va acabar enderrocant la masia.

Can Mariner, l’any 1980. La masia coincidia gairebé del tot amb l’alineació del carrer Còrsega. Aquest casualitat va fer que pogués restar dempeus fins als anys 1990. 

Amb l’enderroc es va obrir un jardí d’interior d’illa que va ser rebatejat amb el nom d’Antoni Puigverd. Tot i així, un dels murs del jardí, i els dos nous blocs de pisos que es van construir, segueixen també el traçat del torrent.

El torrent i l’indret de Can Mariner, avui. Cap placa recorda l’existència de la masia en aquest indret. 

Mariné i Mariner

Arribem al passatge Mariné. Com que el torrent s’ha anat fragmentant s’ha acabat convertint en diferents carrers. Per si això fos poc, existeix un altre torrent, a Horta, que porta el nom de Can Mariner, una de les masies més antigues del poble. I, a més, hi ha un petit carrer al Guinardó, de fet, un atzucac, que porta el nom de Mariner, pel nom del propietari dels terrenys. És probable que, per això, l’ajuntament va optar per escriure el nom del passatge Mariné sense la ‘r’ final, per tal de diferenciar-lo dels altres Mariners.

El passatge Mariné, avui.

El passatge queda ara mig tancat per les tanques de les obre de construcció d’u  nou hotel, l’enèsim, en el solar on hi havia hagut l’antiga fàbrica Henkel. Curiosament, la tanca segueix la traça del torrent, que creua el passatge perpendicularment. El torrent marcava el límit d’aquesta finca amb la casa del costat. Potser, qui sap, l’hotel s’acabarà batejant amb el nom del torrent.

La frontera martinenca

Enfilem l’últim tram del recorregut d’avui. Per sota del carrer Rosselló, el tram coincidia aproximadament amb el carrer Nàpols durant gairebé dues illes de cases, fins poc abans d’arribar al carrer Mallorca, a on es ficava dins de l’illa de cases. Creuava el carrer Mallorca per l’actual número 354 del carrer Mallorca. A l’Arxiu Històric de la Ciutat es troben algunes instàncies de veïnals que fan servir l’adreça Carrer Nàpols (Torrent de Mariner), com si els dos fossin equivalents.

Placa del passatge Gaiolà.

Els veïns del passatge Gaiolà han col·locat una placa a cada extrem del passatge. S’hi diu que el passatge és el més antic del Poblet, barri de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals. Ho era, però, per ben poc. El passatge dóna al carrer Nàpols, que feia de frontera amb el municipi de Barcelona.

Una de les cases més antigues del passatge, de principis de la dècada de 1870 o finals de 1860.

El passatge no és el més antic del barri del Poblet, nom que rebia el barri de la Sagrada Família antigament, ja que a la zona ja hi havia nuclis rurals com el de Can Mariner o el d’en Peus.

Però tot això no és important. La placa és una mostra de la memòria encara viva del fet que aquest barri, el del Poblet, formava part de Sant Martí de Provençals. La frontera i el torrent no han deixat cap rastre físic, però si que han deixat una petja en la memòria oral.

El Bar Neutral.

La planta baixa de l’edifici del número 414 del carrer València acumula dos rètols de dos comerços tancats. El del Bar Neutral i, per sobre, el de La Martinensa (2). Es tracta d’un vestigi extraordinari, 120 anys després de la desaparició del municipi de Sant Martí de Provençals, que en aquest cas sí que ha deixat una petjada visible.

El Torrent Curt

L’octubre del 2014, apareixia, al butlletí de l’associació de veïns i veïnes de Sagrada Família la foto d’uns veïns del barri regant uns horts i el titular Can Roger avança. Can Roger és un interior d’illa que ha estat reivindicat pels veïns i que finalment ha esdevingut un hort, gestionat per set entitats del barri.

La portada del butlletí.

L’espai aprofita el traçat d’un antic torrent que sortia del Torrent de Mariner per unir-se a al Torrent del Pregó. L’indret triat pel veïns no podria haver estat més idoni. Entre els dos torrents, el Curt i el de Mariner, hi havia hagut la masia de Can Grassot, o Can Llavallol (Grassot era el cognom dels propietaris, Llavallol, el dels masovers), que va acabar donant nom al barri del Camp d’en Grassot.

Can Roger ha fet reviure aquest antic torrent. El Torrent Curt, com el Torrent de Mariner, forada i obre espais dins les illes de cases que de fora semblen blocs uniformes, però que, de dins, qüestionen els designis dels urbanistes municipals.

 

—

(1) Giménez i Compte, Carlota, Rieres, torrents i fonts als barris d’Horta-Guinardó, Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2009).

(2) Gràcies a la informació d’Enric H. March.