A l’anterior article vam parlar del Torrent de Mariner. L’article acabava, però, de forma tangent, sense explicar ben bé on anava a parar el torrent. I és que aquest no és un tema fàcil d’explicar: s’hi acumulen indrets, noms, camins i traçats diferents.

El nou Bogatell

L’any 1847 l’enginyer Antonio Arriete redacta un pla per rectificar el traçat de la riera del Bogatell. Es tracta d’un projecte ambiciós per millorar-ne el traçat i l’efectivitat.

Fragment del plànol de rectificació del Bogatell. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

El Bogatell havia estat creat com a una extensió i desviació d’una de les rieres més importants del pla de Barcelona, la Riera d’en Malla, cap a la zona del Poblenou. En un primer moment, s’havia desviat paral·lel al mar fins a l’antiga Riera de Bogatell que baixava des del Guinardó i el Camp de l’Arpa (l’actual carrer Rogent en segueix el traçat). Durant el seu pas pel Fort Pienc recollia les aigües de molts altres torrents, entre ells el Torrent de Mariner.

El Torrent de Mariner

Al mapa parcel·lari de 1931, tan precís i tan útil pels historiadors de la ciutat, és fàcil retrobar el traçat del Torrent de Mariner a sota del carrer València cantonada Nàpols, que és on l’havíem deixat la setmana passada.

Fragment del mapa parcel·lari de 1931. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

El Torrent de Mariner travessa tres illes de cases, entre els carrers Roger de Flor i Nàpols, fins a arribar al carrer Diputació. El passatge que en segueix la traça s’anomena Coll del Portell, el coll format per la Muntanya Pelada o Turó d’en Mora i el Turó de la Rovira, l’indret d’on sorgreix el Torrent de Mariner. El nom del coll, per tant, sembla haver baixat aigües avall fins al bell mig del barri del Fort Pienc.

Els números 398-400, 402 i 404 del carrer Aragó.

D’aquest passatge en queden encara almenys dos vestigis. L’un, amb prou feines visible, entre els números 398-400 i 402 del carrer Aragó. Un minúscul espai, ara arquitectònicament inútil, entre dos edificis, segurament com a resultat de la prohibició de construir sobre l’espai públic de l’antic passatge, que l’arquitecte o propietari de torn (el del bloc dels números 398-400) va reduir al mínim possible.

El passatge del Coll del Portell al carrer Aragó.

A l’altre vestigi, a la següent illa, entre els carrers Consell de Cent, Diputació, Roger de Flor i Nàpols, l’entrada del passatge és més ample i fins i tot hi ha una reixa i unes bústies.

El passatge Coll de Portell des del carrer Consell de Cent.

A la reixa hi ha un rètol amb l’adreça del passatge: Passatge Coll del Portell, 5. El passatge té més d’una adreça (les del número 2-4, 3 i 5), però, pel que sembla, només una, el número 5, té l’entrada principal en aquest passatge.

L’edifici del número 5 del passatge Coll del Portell des dels jardins del Carlit (el de color vermell salmó, del segle XIX).

A la mateixa illa de cases hi ha un jardí d’interior d’illa públic, creat l’any 1999, els Jardins del Carlit, anomenats així per l’escola Carlit que es troba en aquest indret. L’escola creada l’any 1977 amb la unió de tres centres escolars, es va batejar amb aquest nom ja que el massís del Carlit, a l’Alta Cerdanya, està format per tres muntanyes.

L’obertura de l’interior d’illa és, en part, conseqüència del pas del torrent i del passatge. El traçat del passatge va fer que l’organització interior de l’illa no pogués ser l’òptima per urbanitzar tot l’espai, ja que les parcel·les seguien la traça antiga, tant del torrent com d’un antic camí.

L’illa de cases al mapa actual de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Curiosament, el passatge Coll del Portell no apareix al web del nomenclàtor de l’ajuntament (on només hi apareix l’avinguda del Coll del Portell, al barri del Coll), però sí que ho fa al mapa de l’Institut Cartogràfic.

El barri de les cruïlles

Fins a la urbanització del barri, a partir de mitjans de la dècada de 1860,  la zona del Fort Pienc, estava plena de camins que sortien de la ciutat, encara emmurallada, el curs baix de nombroses rieres i les vies dels primers ferrocarrils. Per si això fos poc, per entremig hi serpentejava el Rec Comtal.

Fragment del mapa d’Antoni Rovira i Trias i Ildefons Cerdà, de 1861. En vermell, l’indret a on ara hi ha l’illa de cases dels Jardins del Carlit. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

A la illa del Carlit s’hi creuaven el Torrent de Mariner, que feia de frontera entre els municipis de Sant Martí de Provençals i Barcelona, i dos camins que es bifurcaven. Un d’ells era el Camí dels Enamorats, l’antiga Via Molinaria que resseguia el Rec Comtal (1).

Fragment d’un dels fulls de l’aixecament topogràfic d’Ildefons Cerdà, de 1855, on es veu la cruïlla en l’illa de Carlit. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

La Casa dels Enamorats

Segons Jesús Portavella (2) el camí dels Enamorats rebia el nom d’una casa o masia dita dels enamorats en un document de l’any 1698. La casa es trobaria, precisament, a la cruïlla dels carrers Diputació i Nàpols.

Un camí de sortida, el d’Horta, de Barcelona l’any 1840, al seu pas pel Rec Comtal (a mà esquerra es veu un gran grup de dones rentant roba en un safareig) i un tros d’una casa, segurament un molí. Font: Biblioteca de Catalunya.

En molts permisos d’obres dels primers anys d’urbanització de l’Eixample, a les dècades de 1860 i 1870 apareix el nom Torrent dels Enamorats, que podria ser el nom que rebia aquest tram del Torrent de Mariner, pel fet de passar a prop d’aquesta casa i de l’indret anomenat Camp dels Enamorats.

La traça del Camí dels Enamorats es veu en totes les illes per on passava fins a arribar al carrer Marina (l’antic coll de la Celada), des d’on apareix com a carrer. Es tracta d’un dels camins més antics del pla de Barcelona, que podria tenir origen romà.

És en aquest punt, a la cruïlla de Nàpols i Diputació, que el Torrent de Mariner fa un gir en direcció nord-oest (cap al Poblenou). És possible que aquest canvi de direcció fos obra humana, per tal de dirigir el torrent cap a la zona del Poblenou. El més lògic és que el torrent baixés més o menys recte cap al mar. Però fins a l’any 1869 el seu traçat hagués quedat tallat per la fortalesa de la Ciutadella.

El torrent hagués resultat força molest, creuant els camins de sortida de la ciutat i resultava més pràctic desviar-lo. D’aquesta manera, a més, passa just pel davant del Fort Pius, el fortí de defensa avançada, situat més o menys a on ara hi ha l’Estació del Nord, i que dóna nom al barri, fent de fossa.

El Camí Antic dels Àngels

Sigui com sigui, a partir d’aquí es perd el rastre del Torrent de Mariner. Si ens fixem en el mapa de Josep Maria Serra i resseguim el la frontera entre els municipis de Barcelona i Sant Martí, veiem com el Torrent fa dos girs de 90º per acabar baixant paral·lel al carrer Marina un cop creuat Ausiàs March.

Fragment del mapa parcel·lari de 1931. Hi veiem el traçat de la frontera municipal i del torrent (blau fosc), el del Bogatell (blau clar) i d’un tram del Rec Comtal (lila). Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

En aquest indret trobarem el que podria ser l’últim rastre del torrent en el seu recorregut aigües avall. Com a l’anterior vestigi, es troba dins d’un jardí d’interior d’illa, els jardins de Lina Odena. Odena va ser militant comunista barcelonina i miliciana durant la guerra civil, on va morir, al setembre de 1936.

 

Fragment del mapa d’Antoni Rovira i Trias i Ildefons Cerdà, de 1861. S’hi veu escrit el nom “Pont dels Àngels”. El pont també apareix mencionat al mapa d’Antonio Arriete, que vèiem al principi de l’article, juntament amb el Pont de les Bigues. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

En l’espai d’aquest interior públic hi va haver l’últim vestigi del Camí Antic dels Àngels, com recordava un passatge que creuava l’illa de cases i que va desaparèixer a la dècada de 1950. El nom del camí recordava el Pont dels Àngels, el pont de la Carretera de Mataró (l’actual carrer Pere IV) que creuava la Riera del Bogatell, i que estaria situat a l’actual encreuament dels carrers Marina i Pujades, on encara hi ha un espai urbà anomenat Carretera Antiga de Mataró. El pont va desaparèixer amb l’enderroc de la fortalesa però es va construir un nou pont, a prop del primer.

Els Jardins de Lina Odena. Tant l’entrada pel carrer Ali Bei com molts dels elements de l’interior segueixen el traçat del Camí Antic dels Àngels. 

El nom del camí apareix, encara al plànol parcel·lari de 1931, en la illa de cases entre els carrers Marina, Ali Bei, Sardenya i Ausiàs March, a on ara hi ha els jardins de Lina Odena. És possible que aquest camí fos una traça de l’antic torrent, ja que, feia de frontera entre els municipis de Barcelona i Sant Martí de Provençals, com ja feia el torrent al seu pas pel barri del Poblet.

Els arquitectes que van dissenyar els jardins de Lina Odena van saber aprofitar, al seu favor, l’eix en diagonal que traça l’antic camí al creuar la illa de cases. Tots els elements de l’espai (bancs, papereres, murs) en segueixen la traça.

Just a sota dels jardins, entre els números 106 i 108 del carrer Ali Bei s’hi obre un petit espai, el darrer vestigi del Torrent de Mariner. 

Des d’aquí el rastre del torrent es perd. D’aquí fins a la platja, va ser el carrer Marina el que marcava la frontera entre els dos municipis. Però podem imaginar el Torrent de Mariner baixant cap a la llacuna de Merdançar, entre els Molins de la Mar i del monestir de Santa Eulàlia del Camps, fins a l’alta edat mitjana. O desembocant a la Riera del Bogatell, aquella que havia estat construïda al segle XV i reconstruïda l’any 1847, per canalitzar les aigües dels torrents de Gràcia i el Guinardó, per acabar, finalment desembocant al mar.

El fet d’haver marcat la frontera entre tres municipis fa que, tot i haver desaparegut en molts trams del seu recorregut, el Torrent de Mariner encara deixi petjada en el paisatge de la ciutat, tant físic com cultural i social.

 

—

(1) March, Enric H., El Rec Comtal. 1000 anys d’història, ed. Viena i Ajuntament de Barcelona, Barcelona (2016).

(2) Citat a March, Enric H., op. cit., del llibre Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona.