Hi ha almenys tres places del Sol al pla de Barcelona. Només una d’elles, però, encara en porta el nom de forma oficial. A les altres dues places se’n va substituir el nom.

La plaça del Sol de Gràcia, l’única que encara porta el nom de Sol, en una imatge de 1880. Al centre de la plaça, l’Arbre de la Llibertat, plantat durant la Revolució Gloriosa de 1868, que destronaria i faria exiliar la monarquia borbònica.

La segona plaça del Sol, a Hostafrancs, va ser batejada amb el nom de Llibertat (1) i, finalment, amb el nom d’Herenni, un filòsof del segle V. La tercer plaça del Sol es troba a l’Hospitalet.

Fragment del mapa del municipi elaborat per l’ajuntament republicà de l’Hospitalet, l’any 1932, amb la plaça del Sol, que amb prou feines havia estat urbanitzada. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

A la plaça del Sol de l’Hospitalet s’hi troben quatre barris. El Collblanc, la Torrassa -separats pel carrer Mas- i el barri de la Florida. Entre el Collblanc i la Torrassa d’una banda i la Florida de l’altra, separats pel Torrent del Gornal. I a l’altra banda de les vies del tren, el barri de Santa Eulàlia. 

La plaça del Sol l’any 1967. Font: Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

El 10 de gener de 1936 a plaça del Sol va passar a anomenar-se Blasco Ibáñez (2), escriptor i periodista republicà, que havia mort pocs anys abans. Amb l’arribada de l’exèrcit feixista la plaça va tornar a canviar de nom. Aquest cop, però, es va dedicar, de forma insòlita, a un escriptor encara viu, el poeta andalús José María Pemán. És probable, però, que la plaça se li dediqués, més que per les seves dots literàries, per la seva col·laboració activa des dels primers dies en el cop d’estat contra la República. Les seves arengues radiofòniques que van jugar un paper important durant la guerra, la depuració de centenars de mestres d’escola i d’universitat o les seves declaracions defensant la guerra civil, ja durant la transició, no van impedir que el rei Joan Carles el premiés l’any 1981 amb el gran collar del toisó d’or.

La plaça del Sol, avui plaça Blas Infante, avui.

Amb l’arribada del primer ajuntament democràtic a l’Hospitalet, la plaça del Sol es va tornar a rebatejar. Es dedicava de nou a un andalús; de forma merescuda, en un barri bastit, en gran part per l’emigració andalusa -i murciana i aragonesa-: Blas Infante. Infante, escriptor, musicòleg, polític republicà federalista, és considerat el pare de la nació andalusa. Durant la Segona República va intentar bastir un govern autònom andalús com el que ja tenia Catalunya. Seria afusellat per un grup de falangistes a la carretera de Carmona, Sevilla, l’11 d’agost de 1936. L’any 1939 el govern franquista el condemnava a mort. (3).

La plaça Blas Infante, el que havia  estat només una antiga esplanada al peu del Turó de la Torrassa, creuada pel torrent del Gornal, és una de les places que més noms ha tingut; un vestigi de la convulsa història d’aquesta trista península. Però la plaça és també el punt de trobada de quatre barris. Potser és per això se li ha canviat tant el nom; avui s’hi creuen el Torrent del Gornal, el carrer Mas, l’avinguda Ponent, i dues línies de metro, la L1 i la L9, a l’estació de Torrassa.

Detall de la plaça.

A la plaça Blas Infante també s’hi creuen diferents estils arquitectònics. Un bloc de 9 plantes dels anys 1960 i un edifici racionalista dels anys 1930, de Ramon Puig i Gairalt, que, tot i el seu interès històric, no consta al catàleg arquitectònic de l’Hospitalet.

Edifici dels anys 20 a la plaça Blas Infante.

Al número 18 del Torrent de Gornal, a la cantonada amb la plaça també hi trobem un edifici de planta i dos pisos de la dècada de 1920. A l’entorn de la plaça també hi trobem d’altres edificis d’aquesta dècada, com el conjunt del passatge Oliveras.

El passatge Oliveras, a prop de la plaça Blas Infante.

Amb la plaça del Sol comencem un recorregut pel Samontà, la zona alta de l’Hospitalet, zona de turons i torrents fondos, fent un recorregut pels barris de la Torrassa, Collblanc, la Florida, Can Serra, Can Pelegrí, fins a arribar al barri de Montesa, ja a Esplugues, en un intent per endinsar-nos en la història i el patrimoni obviat de la segona ciutat més gran de Catalunya.

Placa de la plaça Blas Infante.

Blas Infante no té cap espai dedicat a Barcelona. A Infante se li dediquen espais la primera i segona corona metropolitana: la plaça a l’Hospitalet, un teatre a Badalona i un carrer a Montornès del Vallès.

Els noms de carrers i places no són quelcom de trivial i difícilment poden ser políticament i històricament neutres.  Algunes ciutats opten per batejar els seus carrers amb lletres i números, però fins i tot així, els indrets, carrers i barris prenen un significats diferenciats, connotacions i memòries vives i concretes. Cada espai obre un diàleg amb el nom al qual està dedicat, i amb els hodònims que ha portat en el passat. La plaça del Sol suma avui la memòria d’una guerra, d’una dictadura i d’un ideòleg que va ser afusellat. Però també, i en primer lloc, la de les seves idees, socials, republicanes i progressistes, de la seva lluita per a un país més just. 

—

(1) Web del nomenclàtor de l’ajuntament de Barcelona.

(2) Informació extreta del Blog  L’Hospitalet. Imatges retrospectives d’una ciutat.

(3) Article de viquipèdia sobre Blas Infante.