Josep Amat, Sant Gervasi, 1944
A la passada entrada vam parlar del confús origen de Sant Gervasi de Cassoles. Avui coneixerem la manera en que es va convertir en una de les zones més boniques de la ciutat. Segons la gent que hi va viure fins als anys 1950, Cassoles era “un paradís”. Poblada per casetes amb jardí, per astrònoms, pedagogs, músics, poetes, literats, periodistes.
A l’Elvira Farreras li dec el títol de l’entrada d’avui, ja que va escriure un llibre titulat “Putxet. El paradís perdut”. I és per això que avui faré servir la paraula “paradís” per descriure el Cassoles de principis del segle XX. M’arrisco a semblar nostàlgic, a oblidar-me dels problemes d’aquella època. Jo no vaig viure aquella època. Però els que hi han viscut, els cassolencs que m’ho han relatat de primera mà coincideixen en descriure el Cassoles de fa 70 anys com un paradís.
Un historiador va dir una vegada que el passat era un país llunyà. Una ciutat llunyana, estranya. Les mentalitats de la Barcelona dels anys 1940 ens costarien d’entendre. El passat mai torna, i no vull pas que ho faci. Quan parlo del Cassoles de principis del segle XX com un paradís ho dic per esperonar el Cassoles d’avui en dia. Vull que ens plantegem perquè es va perdre aquell paradís i que es pot fer refer-lo. Refer-lo a la nostra manera, sense nostàlgia. Comencem el relat.
Una de les confusions més notables de Cassoles és la seva etimologia. Fins el 1854, l’escut de Cassoles estava format quatre cases, en referència a l’etimologia que relaciona el nom de “Cassoles” amb la contracció de les paraules “cases” i “soles”. Aquell any l’ajuntament de Cassoles va decidir canviar les “cases soles” per quatre olles o cassoles, relacionant l’origen del nom “Cassoles” amb el de les cassoles.
Escut en una font pública de la plaça Molina.Les dues branques creuades fan referència als dos sants patrons: Sant Gervasi i Sant Protasi.
A partir de 1850 es comencen a urbanitzar grans extensions de terreny. Neixen els barris del Putxet i Bertran, el Farró, i Lledó (actual Galvany). Els noms d’aquests barris venen donats pels propietaris dels terrenys: Joaquim Farró, Josep Bertran, Can Lledó (masia desapaerguda) i Can Galvany (masia de mitjans del segle XIX que encara es conserva, el propietari del qual va cedir els terrenys pel Mercat de Galvany).
Can Galvany, masia de mitjans segle XIX, actualment una escola.
La vila creix molt en extensió, fins al punt que el districte divideix el municipi en tres districtes: Lladó, Puchet i Cassolas, segons la grafia de l’època.
El municipi de Sant Gervasi de Cassoles va ser agregat a Barcelona 1897 malgrat les protestes del seu consistori. Gràcia, Sants, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals també van perdre la seva independència.
El Putxet i al Farró encara es conserven dues cases d’aquella primera urbanització. La data de construcció es pot veure fàcilment a la reixa de l’entrada. Al carrer Saragossa, 113 del Farró (any 1851) i Cadis, 11 del Putxet (1853). Són exemples excepcionals. Si es comparen amb tot Barcelona, no són molt antics. Però sí que ho són pel barri on es troben. Són els edificis més antics del Putxet i del Farró. Quan es van construir, eren pràcticament els únics edificis de tot el barri, envoltats de boscos i garriga.
Cadis, 11. Al mig de la reixa de la finestra, la data de construcció de la casa (1853).
Saragossa, 113. Hi consta el cognom del propietari, Vidal, i l’any de construcció, 1851.
La muntanya del Putxet a finals del segle XIX. El seu cim era absolutament erm, com ho és encara la Muntanya Pelada, al barri del Carmel.
Aquest paradís es va perdre. Es va perdre per motius econòmics i polítics. La urbanització dispersa i poc intensiva de Cassoles va ser el terreny perfecte per una de les majors operacions especulatives de la ciutat. Però d’això en parlarem a la pròxima entrada. Per avui us deixo amb els seus rastres d’aquell antic paradís, petits indrets que ens han quedat com a record.
Plaça de Sant Joaquim, Farró
Passatge Mulet, Farró
Carrer Pàdua, entre Homer i Berna, Putxet
Muy interesante, es esta la historia que toda ciudad debería de saber sus habitantes.
¿No tendrían noticias de la TORRE A.F. situada en la esquina c-Portolá 13 y c Espinoi 1?. Se lo agradeceria mucho.
Lo siento, pero no tengo poca información sobre esta torre. Es una de tantas torres modernistas que antiguamente poblaban el Putxet. A parte de lo que pone en el Catálogo Arquitectónico, podrías pedir una nota informativa en el registro de propiedades (c Joan Miró) o en el Archivo Histórico del Distrito, que está en Sarrià (Torre Amàlia).
Aquí tienes el enlace del Catálogo:
http://w10.bcn.es/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2365&id.districte=05
Y del Archivo histórico:
http://minilink.es/kue
Un molt bon post, felicitats. Veig que el teu blog és bastant recent, me l’aniré mirant amb calma. Si no hi tens inconvenient, m’agradaria fer servir alguna de les tevés imatges per a un post que estic preparant dedicat a Mercè Rodoreda, evidentment citant-ne la procedencia.
Salut!
Jordi.
Gràcies Jordi!
Fes servir les imatges que vulguis. La idea del blog és aquesta, que la gent pugui fer servir tot el que publico.
Doncs moltes gràcies!! Quan l’hagi penjat ja et passaré l’enllaç per a que vegis com queda. Fins aviat!
Molt interessant i un gran bloc! He arribat a ell pq estic documentant-me per a acabar un estudi que he realitzat sobre els edificis que conformen l’escola Mary Ward del carrer Copèrnic, i m’he “obsessionat” en l’origen dels terrenys que ara l’ocupen. Et deixo el link de la primera part de l’estudi, el que fa referènci a la Torre Marsillach, on va morir el wganerià Joaquim Marsillach. http://criticartt.blogspot.com.es/2013/02/la-torre-marsillach-o-la-casa-arab-de.html
Un dubte que em sorgeix llegint el teu anterior post sobre Sant Gervasi. La Torre d’en Lledó a mi em consta que estava on actualment hi ha el carrer Tavern, tot i que no se encara ben bé a quina alçada, uns terrenys que antigament havien siguit el Mas de Romanyà Rifós! També tinc constància de l’existència d’un altre gran terreny rural, villa Lotus, al Turó de Monterols… en tens alguna notícia?
Moltes gràcies
Gràcies. M’ha interessat molt la primera part del teu article.
Primer per que tinc certa relació amb l’escola. Sóc de Sant Gervasi, conec alguns alumnes qque van anar a l’escola als anys 60 i, a més, sóc mig alemany. Com deus saber, una part del recinte l’ocupa una comunitat coneguda com “les monges alemanyes”, no sé ben per què. El cas és que durant uns anys, van acollir la comunitat de feligresos de la parròquia alemanya, a l’església que és a la part de baix.
Segon per que sóc músic de professió, i Wagner m’encanten les òperes de Wagner.
I tercer per que m’interessen molt els edificis neo-àrabs i neo-mudéixars.
La teva pregunta:
em sap greu però no tinc aquesta informació. Tot i que també m’agradaria saber-ho. L’arxiu municipal del Districte potser seria un bon lloc.
M’he mirat per sobre un mapa de 1911 i hi apareix un edifici força extens entre els carrer Sant Eusebi i Madrazo, una mica per sobre d’on ara hi ha l’església.
No sé si podria ser la masia de can Lledó. Pel que fa el Mas Romanyà de Rifós tampoc en ser res!
Ja tinc informació sobre el que em deies.
La Torre d’en Lledó o Mas de Romanyà de Rifós es trobava exactament a on ara hi han els jardins Moragas, pràcticament a la cantonada del carrer Madrazo. No sé exactament quan es va enderrocar, però consta encara en un mapa de finals del segle XIX. En un fotomosaïc de 1967, sembla que encara hi és. Probablement es va enderrocar poc després. Ho he trobat al llibre “Carrers de Barcelona. Sant Gervasi”, que conté molta informació històrica del barri.
Moltessss gràcies!!! amb aquesta info ja puc anar lligant temes i escriure la segona part, on explico l’origen de l’escola. Jo hi vaig anar, i ara hi van els meus fills, i tot el recinte l’ocupa l’escola, en total 4 edificis… entre els q hi ha la casa Marsillach. En un primer moment, quan l’escola va obrir a la casa del carrer Madrazo, es deia Sant Elisabeth, i amb els anys va passar al carrer Copèrnic i es coneixen com a monges alemanyes pq el seu origen era aquest…. i lligat a un altre gran musucòleg… Higini Anglès!!! Espero poder-t’ho explicar tot en el pròxim article!
De nou, moltes gràcies
La Torre Lledó o mes tard anomenada Torre de Can Moragas estava situada com molt be han dit anteriorment als jardins Moragas, era una finca agricola molt extensa que anava desde el carrer Herzegovino fins l¡actual plaça Cardona, La casa fou enderrocada el 1958-59 previa cessio al ajuntament dels terrenys per ferne un parc public i a la parroquia per ferne la esglèsia de Sant Ildefons , Tinc fotos de la casa per si podrien interessar ja que es tracta de la casa dels meus avantpassats
Hola Oscar,
moltes gràcies per la informació. Els teus avantpassats hi van viure? Doncs em fa molta il.lusió que hagis contactat amb mi, ja que el tema de les masies de Barcelona, i particularment de Sant Gervasi m’interessa moltíssim. M’interessaria molt tenir alguna foto de la Torre Lledó. M’en podries enviar alguna?
El meu correu és aquest: perecowley@hotmail.com
Gràcies! Estem en contacte!
Pere
Hola Pere, si la meva familia hi va residir fins al final dels dies de la casa tot i que despres de la guerra la casa ja no era habitada de forma habitual MIraré de localitzarte alguna foto i escanejarla per enviartela
Hola Pere i Oscar,
Què em podríeu dir de la relació entre la masia Can Galvany (actual escola) i Can Castelló (actual centre Cívic). Eren del mateix amo, el comte Josep Castelló i Galvany. Hi hauran passadissos subterranis secrets tal com diuen?
Bona pregunta! Sé que Can Castelló es un edifici relativament nou, construït cap a finals de la dècada de 1920. Segons el llibre “Barcelona subterrània”, la ciutat té molts túnels, molts d’ells inexplorats i sovint antics, que probablement comuniquen torres modernistes i masies de la zona alta. El problema que hi ha entre Can Castelló i Can Galvany és el pas del tren, que ja molt abans de la construcció de Can Castelló estava a un nivell força inferior al del carrer. Un hipotètic túnel hauria baixar molt, per sota dels 5-6 metres de la rasa del tren i, a més, salvar el desnivell entre ambdués masies, que també és força gran.
Tens raó. Massa desnivell. Però el que està clar és que Can Galvany és uns 40 anys més antiga i segurament era la casa principal del mateix terratinent. Estaria Can Galvany dins d’aquell gegantí Turó Park?
Tinc un mapa del municipi de 1895, amb les finques delimitades. M’el va enviar l’Arxiu Històric del Disstricte de Sarrià-St Gervasi. Si els escrius un mail demanant un mapa del municipi, com vaig fer jo, te l’enviaran.
La propietat de Can Galvany acabava al carrer Calvet i per tant no arribava als terrenys del Turó Park. Pel que sembla els propietaris de la finca de Can Galvany van preferir urbanitzar-la. Les finques on es trobava el Turó Park són les de Can Campana i Can Ros-Can Bosch.
Moltes gràcies!!
Hola, em dic Miquel i de petit vaig viure al carrer Sanjonistes i els meus avantpassats al Passatge Forasté. Tinc molta informació dels dos llocs, plànols, dates de construcció de les cases, en fi informació que por servir per fer una mica la història d’aquests dos carrers. No tinc CAP problema en deixar tota apuesta documentació. De fet la teñimos explicada al blog, familiasantonjamatorrodona que són les dues famílies que van urbanitzar apuests carrers. M’agrada el teu bloc i el seguiré amb atenció.
Miquel, el vostre blog és molt interessant. Pel que he vist, a la fàbrica Santonja s’hi conserva part de la maquinària antiga. Ens seguirem mútuament.
Gràcies per la teva oferta! L’accepto amb molt d’interès. Potser podríem quedar un dia?
Estem en contacte!
Per desgràcia la fàbrica no conserva la maquinària,però si l’estructura en bona part. Si vols envía ‘m un correu a mplaya2@xtec.cat i estem en contacte. Ens podem passar informació interessant.
Miquel
Em podriau dir a quin ordre perteneixien les monges de la clínica Sant Josep de la torre Monegal del Putxet.