Dues masies i una palmera.

Barcelona és sovint una ciutat molt contradictòria. Dues masies, l’una al costat de l’altra, a menys de dos cents metres. Una, deliciosament restaurada, respectant molts dels elements originals i fins i tot el mobiliari; un fet molt estrany en les restauracions, que sovint només respecten la façana. L’altra, pràcticament en ruïnes, tot i constar en el catàleg de patrimoni de la ciutat. La primera masia, plena de gent. La segona, abandonada des de fa trenta anys.

Són Can Verdaguer i Can Pere Valent. Som al carrer Piferrer, un tram de l’antic camí de Sant Andreu del Palomar a Horta; actualment al districte de Nou Barris, al barri de Porta.

Carrer de Piferrer, amb can Verdaguer al fons

Les dues masies són excepcionals. Ho són primer per ser masies enmig de la ciutat. Però, a més, les dues tenen un interès afegit. Començarem per Can Valent.

Abandonada i tapiada, mostra un impacte visual difícil d’oblidar. Al seu darrere, el cementiri de Sant Andreu del Palomar, que tot i ser el cementiri històric de Sant Andreu, ara es troba administrativament en el districte de Nou Barris; un cementiri ple de panteons modernistes de notable interès. Al seu davant, Heron City, un immens complex d’oci.

Can Valent fou construït al segle XVII.

Can Valent des del carrer Pintor Alsamora

Ara creuem el carrer. Caminem dos cents metres. Som a Can Verdaguer, probablement la masia més ben restaurada i conservada de Nou Barris. A l’abril del 2013 s’hi va inaugurar un centre cívic.

Com Can Valent, l’edifici actual de Can Verdaguer també fou construït al segle XVII i per tant suma tres-cents anys de vida. Però a més, amaga dos fets molt interessants.

D’una banda manté, a la part posterior de l’edifici, la palmera més alta i més antiga de la ciutat. Això pots semblar poc impressionant, però Barcelona conserva moltes palmeres centenàries. Aquesta palmera, en concret té 27 metres d’altura i 109 anys de vida; va ser plantada l’any 1894. 27 metres són molts metres per a una planta amb un tronc tant prim: tant sols 1,3 metres de circumferència.

 

D’altra banda, aquesta fou l’última masia de Barcelona en tenir activitat agrícola. Fins l’any 2001, en ple segle XXI a Can Verdaguer encara s’hi conreaven hortalisses. El projecte d’ampliar el carrer Piferrer va esborrar el rastre d’aquells horts. Aquests van ser els últims horts de fins a 600 masies que havien conreat horts i camps a tot el pla de Barcelona, l’últim rastre indeleble del que els viatgers del segle XIX anomenaven “el paradís de verdor, d’horts i camps al voltant de la ciutat de Barcelona”. L’any 2001, Can Verdaguer deixava de conrear.

Can Verdaguer és oficialment l’última masia que va ser activa de Barcelona. Va ser activa fins al segle XXI. Però, com sabeu, els fets oficials tenen una versió alternativa.

Al final del mateix any i al mateix districte, una altra masia recuperava la seva activitat agrícola. Can Masdéu, masia del mateix segle XVII, era ocupada per un grup d’activistes. Avui en dia ha pres el relleu de Can Verdaguer com a única masia de Barcelona en que encara es conreen els horts i camps. El seu projecte abraça cursos d’agricultura i dinars ecològics, a més d’una àmplia oferta cultura; tot gratuït.

Actualment encara conrea horts i ja ha deixat de ser l’única masia activa de Barcelona. Se li han sumat almenys dues masies més, Ca n’Estisora, a Vallvidrera i ca n’Eduald, a Horta. Totes tres però produeixen només per al consum privat, ja que les lleis de maneig i tractament d’aliments són molt estrictes –i afavoreixen les grans cadenes de distribució d’aliments en detriment dels petits productors-. Tant de bo, algun dia, podrem menjar fruita i verdura conreada a Barcelona. De moment, en ple segle XXI, tornen a haver-hi masies ben vives a la ciutat.