Seguim amb la sèrie sobre alguns dels passatges més interessants de Barcelona. Avui, el quart.
L’entrada d’avui és d’aquelles que resulten complicades. S’hi barregen noms diferents, camins reciclats i una infinitud de confusions onomàstiques. Intentarem treure’n l’entrellat.
El Passatge Antic de València és un d’aquests passatges que és passatge per que en algun altre lloc hi ha una via que es diu igual, però que és més gran. Per evitar confusions, la comissió del nomenclàtor de la ciutat els va anomenar Camí Antic de València i Passatge Antic de València.
El Camí Antic de València es troba al barri del Poblenou. Es tracta d’un carrer, asfaltat, i edificat als dos costats, però que ha conservat el nom antic de “Camí”. Al primer tram, entre la Rambla del Poblenou i el carrer Marià Aguiló, conserva nombrosos edificis centenaris.
El carrer té un origen molt antic, tant, que és fins i tot anterior al barri del Poblenou. No sé exactament quan va sorgir, però és segur que ho va fer abans del segle XVIII. En aquella època, el Poblenou era una terra d’aiguamolls i maresmes. Feia un segle que ja s’havien establert a les zones més elevades de la zona alguns masos, i durant el XVIII s’hi van instal•lar les primeres empreses d’indians, que aprofitaven l’abundor d’aigua i terreny per a poder tenyir teles. Un segle després el Poblenou s’ompliria de fàbriques tèxtils.
El cas és que just al costat camí de València trobem el carrer Pere IV. L’origen d’aquest carrer és l’antiga carretera de Mataró, que també es força antiga. I aquí ens trobem amb la primera pregunta del dia. Que la carretera de Mataró passés pel Poblenou és lògic, ja que el Poblenou i Mataró són al nord de Barcelona. Però què hi fa al Poblenou un tros de l’antic camí de València, si València es troba a l’altra banda de la ciutat, en direcció sud? I què hi feia, passant arran dels aiguamolls?
Per saber-ne la resposta, haureu d’esperar una mica. De moment anem al segon protagonista del dia: el Passatge Antic de València. Aquesta via sí que es troba al sud de la ciutat antiga de Barcelona, al barri de la Satalia, al Poblesec.
La Satalia és un barri extraordinari, ple d’edificis i indrets centenaris, ple de jardins. Per si fos poc, gaudeix d’unes vistes incomparables, ja que és el barri del Poblesec que es troba a més altura. No ens podem allargar més parlant de La Satalia, de l’origen del seu nom tant curiós i del perquè un barri com el Poblesec es pot subdividir en barris més petits. De tot això, però, en parlarem ben aviat! Ara, però, ens espera el Passatge Antic de València.
És un indret fascinant. Sembla tret d’una foto antiga i trasplantat al mig de Barcelona. Aquí no cal que tanqueu els ulls per imaginar-vos com devia ser el camí que anava de Barcelona a València per Montjuïc, per que pràcticament no ha canviat en més d’un segle.
Ben cuidat i pavimentat, segueix sent un camí i mantenint l’aire rural dels camins, tot i que ara és oficialment un passatge. Fins l’any 2002 s’havia anomenat Camí de la Font-trobada, però aquell any es va decidir restituir-li el nom antic, centenari.
I és que aquest petit camí, o passatge, forma part del selecte grup de vies probablement tenen un origen romà. El passatge coincideix amb el traçat del camí que connectava Barcino amb el poblat ibèric de Montjuïc i, més tard, amb el port romà, que quedava al sud de la muntanya, a on ara hi ha la Marina de Sants, o Zona Franca. D’allà, el camí seguia cap al sud fins a la Valentia romana, actual València.
El passatge està pràcticament despoblat, excepte una casa que es troba en un petitíssim carreró, un cul-de-sac, que surt del passatge.
Més al sud, a viles com Gavà i Castelldefels torna a aparèixer el nom “Camí Antic de València” (Gavà) o “Antic Camí Ral de València” (Castelldefels).
Ara tornem al Poblenou, per resoldre la pregunta que havíem deixat sense resposta. Per què hi ha un Camí Antic de València al nord de Barcelona, quan el camí hauria d’anar cap al sud?
Per respondre-la, només necessitarem una mica d’imaginació. I molta perspectiva. Senzillament, haurem de canviar el nostre punt de vista com a barcelonins. Jo ho vaig entendre al descobrir que al barri de la Catalana, a la riba sud del Besòs, a Sant Adrià del Besòs, també hi apareix el Camí Antic de València.
I és que l’ajuntament que va donar nom a aquest carrer del Poblenou no fou el de Barcelona si no el de Sant Martí de Provençals. Probablement, la gent es referia a aquest camí com el camí de València pel mateix motiu que anomenaven el que avui és el carrer Pere IV com a carretera de Mataró, tot i que la carretera de Mataró passava abans per Badalona per anar al nord, i la de València hagués de travessar primer Barcelona, per enfilar el camí cap al sud.
València i Mataró eren l’horitzó, les ciutats costaneres més llunyanes a les quals es podia viatjar. Òbviament; aquell camí també era el camí de Sitges, de Tarragona o de Sagunt. Però el final del camí, l’última parada, era València.
Us convido a fer un exercici. Aneu al Camí Antic de València, al Poblenou, i d’allà travesseu la ciutat i caminaneu fins a la Satalia, pujant pels costeruts carrers del Poblesec, i que hi cerqueu el Passatge Antic de València. Finalment, quan hagueu arribat, cansats de la tota la caminada, imagineu-vos que haguéssiu de caminar 400km més cap al sud fins a València. Sense cotxes ni trens.
Enric H. March diguè:
La discontinuïtat d’aquest carrer és impressionant. A veure si trobem un mapa on es puguin veure els trams que falten.
cancowley diguè:
Ahir, al delta del Llobregat, al Prat, vaig descobrir que hi ha tot un tram intacte que passa entre masies i camps. Impressionant.
A veure si trobo un mapa on hi aparegui tot el camí!
Dani diguè:
Aquest és un dels meus carrers preferits 🙂
cancowley diguè:
Per mi també! I el barri també, és un dels meus preferits!
Magda diguè:
Jo treballo al Poblenou. Als migdies surto a caminar. Aquest camí, que per a mi es talla a la diagonal (atravessant al final una illa de cases) es fascinant pel seu nom i sovint m’ho he preguntat. Així mateix algun diumenge pujo a peu al castell de montjuic i al capdamunt de margarit veig el passatge de valència i automàticament penso en el meu camí del poblenou. M’encantaria resseguir tot el camí sobre un mapa, per dins Barcelona! Felicitats pel blog que acabo de descubrir gràcies al Enric.
cancowley diguè:
Me n’alegro que t’agradi el blog! A mi em va passar una mica com a tu, em vaig trobar els dos carrers per casualitat.
Ignasi diguè:
Tinc una guia de Barcelona de 1962. Un tram del carrer del Foc, entre el passeig de la Zona Franca i el grup d’habitatges “Can Clos”, s’anomenava “Camino Antiguo de Valencia”.
cancowley diguè:
L’acabo de trobar! En el mapa es veu que el camí passa just pel costat de l’església de Santa Maria de Port. El camí segueix cap al sud: encara hi ha trams del camí al Prat, Gavà i Castelldefels.