Barcelona ha viscut almenys dos intents de crear una societat i ciutat utòpica. Des dels socialistes utòpics de 1848 que funden la colònia de la Nova Icària al Poblenou, fins els intelectuals de la gauche divine que construeixen el Walden 7 a Sant Just Desvern.
Detall del carrer Sant Pol, al barri d’Icària, l’any 1970, desaparegut amb la construcció de la Vila Olímpica. Font: Arxiu Històric del Poblenou.
La indústria
Ambdós exemples tenen alguns punts en comú. En primer lloc, la indústria. El Walden es construeix en els terrenys que ocupava la fàbrica cimentera Sanson. La fàbrica és molt a prop del nucli urbà, i sovint hi cauen núvols de pols, que causen estralls entre la població. Les protestes dels veïns i l’oposició de l’ajuntament de Sant Just Desvern aconsegueixen fer tancar la cimentera l’any 1967.
La fàbrica Sanson, a la dècada de 1960, poc abans del seu tancament.
Els cabetians eren seguidors d’Étienne Cabet, filòsof i socialista utòpic, autor del llibre Icaria. Aquesta obra imagina una societat utòpica que viu en una illa. Es basa en l’obra de Thomas More, Utopia (el seu títol original és De optimo republicae statu deque nova insula Vtopiae), publicada a Anglaterra l’any 1516, i que també situa la seva república ideal en una illa.
L’any 1848 Barcelona encara era una ciutat emmurallada i densament poblada. Els cabetians triaran el Poblenou, fora de les muralles, on la indústria estava en expansió. A través d’Ildefons Cerdà, la seva presència al Poblenou acabarà donant nom a l’avinguda Icària, a l’antic camí que comunicava Barcelona amb el Cementiri de l’Est, construït al Poblenou a mitjans del segle XVIII. Per extensió, tot el barri al voltant de l’avinguda s’anomenarà Icària.
El nom d’Icària apareix al mapa que Ildefons Cerdà fa del Pla de Barcelona, l’any 1855, al voltant de l’actual Rambla del Poblenou. L’avinguda Icària no està situada exactement a on es va instalar la colònia d’Icària. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
La perifèria
Walden 7 i Icària es situen en una zona perifèrica. La colònia cabetiana es situada entre els dos nuclis del Poblenou, el Taulat, prop de la platja i el Cementiri, i la Llacuna, al voltant de la carretera de Mataró, l’actual carrer Pere IV. En aquell moment, però, el Taulat i la Llacuna eren encara dos petits nuclis en formació.
Walden 7 en construcció, l’any 1971.
Walden es situa al costat de l’antiga Carretera Reial, que llavors encara era la carretera de Barcelona a Madrid. Es troba als afores de Sant Just Desvern, en una zona que encara no està del tot urbanitzada.
Els intel·lectuals
Des d’Ildefons Cerdà a Henry David Thoreau, Juan Agustín Goytisolo, els germans Anna i Ricard Bofill, Narcís Monturiol i Étienne Cabet. Nombrosos intel·lectuals han col·laborat amb les dues utopies barcelonines d’Icària i Walden 7.
Thoreau: 4t moviment de la Concord Sonata de Charles Ives. Els quatre moviments de la Concord Sonta porten per títol el nom d’una persona o un intel·lctual que va viure a Concord, Masschussets, entre els anys 1840 i 1860.
L’any 1854 Henry David Thoreau publica Walden, o la vida als boscos. Relata la seva vida en una cabanya que el mateix ha construït, al costat de l’estany Walden, a prop de Concord. Thoreau decideix anar a viure-hi durant dos anys, dos mesos i dos dies, en plena natura, i vivint del bosc i de la pesca i allunyant-se de la vida moderna. Pràcticament cent anys després apareix Walden Two, una novel·la de ciència-ficció de B.F. Skinner, que relata la vida d’una comunitat utòpica.
Segons explica l’arquitecta Anna Bofill al web de l’edifici, Walden 7 és la continuació de la idea de Skinner, que al vegada desenvolupa l’obra de Thoreau. La comunitat de Skinner intenta ser autosuficient, rural, inclusiva, creativa, solidària i no competitiva. La seva proposta anava més enllà, i proposava crear una societat que no es basés en la família nuclear sinó en comunitats més extenses.
Detall de l’interior del Walden 7.
Que Ildefons Cerdà faci aparèixer el nom d’Icària al seu mapa de 1855 no és gens casual. En part gràcies a ell, Icària va arrelar com a topònim al Poblenou. El seu disseny de l’Eixample era el disseny d’un enginyer militar, però també perseguia crear una societat més igualitària en que tota la societat visqués en una mateixa trama urbana, sense distincions entre rics i pobres.
La mort de la utopia
Als últims cent cinquanta anys hi ha hagut nombrosos intents de construir comunitats utòpics, tant per part dels seguidors de Cabet, com per part dels lectors de Skinner i Thoreau. Cap dels intents, però, ha acabat reeixint.
Ella está en el horizonte. Me acerco dos pasos y ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos, y el horizonte se desplaza diez pasos más allá. A pesar de que camine, no la alcanzaré nunca. ¿Para qué sirve la utopía? Sirve para esto: para caminar. Eduardo Galeano
La construcció de la Vila Olímpica, l’any 1989, va suposar la desaparició de tot el barri d’Icària.
Prentendre fer real la utopia és, a la vegada utòpic. La utopia, com descriu aquesta cita d’Eduardo Galeano, no es pot abastar. Construir la utopia és renunciar a ella.
Segurament, Anna i Ricard Bofill, Juan Agustín Goytisolo, el Taller de Arquitectura i tots els intel·lctuals que van col·laborar amb el projecte de Walden 7, en van ser conscients des del primer moment.
Dins del Walden 7, es volia crear una societat nova, que fos un revulsiu en els últims anys del franquisme. Goytisolo va batejar els carrerons de l’edifici amb noms com Felicitat, Intuïció, Somni, o Fàstic, Supèrbia, Traició; Franz Kafka, Germans Marx, Luís de Góngora o Jesse Owens.
Les estructures no es distribueixen de forma lineal sinó que es multipliquen a partir de cèl·lules mínimes. Això permet organitzar l’espai d’una forma alternativa, a partir d’un moviment helicoïdal. Els veïns, per tant, també es relacionaran de forma no-lineal i, potser, més comunitària i solidària.
Detall de l’exterior del Walden 7.
Després d’escriure el seu llibre, Étienne Cabet va agafar un vaixell per travessar l’Atlàntic i fundar una colònia icariana a Texas, però no va reeixir. Thoreau va anar a viure en una cabanya i en acabat va escriure el seu llibre. El Taller de Arquitectura només va aconseguir construir un terç del projecte original del Walden 7; però encara avui els seus arquitectes segueixen vivint a l’edifici que van construir.
D’una manera o d’una altra i amb més o menys sort, Cabet, Thoreau i Bofill van intentar l’impossible. Es van quedar a mig camí de la utopia que volien assolir. Però, com deia Eduardo Galeano, almenys es van atrevir a caminar.
El meu oncle, que era interiorista, tenia un pis en el Walden7. Ja et pots imaginar com gaudia cada cop que hi anava perdent-me en aquell entramat de carrers i passadissos aeris.
En els primers temps per comprar un pis al Walden crec que feien una mena de test i tot, per cert, al cap de poc temps ja queien les rajoletes de fora i hi havia tot de xarxes al volt, m’agradaria saber quants dels primes habitants queden allà.