Alguns llocs del pla de Barcelona s’assemblen. No tenen cap relació i sovint estan allunyats, però per algun motiu han acabat tenint gairebé la mateixa fesomia, la mateixa forma.
Plaça de Pedralbes. El lateral del carrer Bisbe Català fa una volta. L’espai entre el lateral i el carrer forma la plaça.
La plaça de Pedralbes és corba. Tot i això, la filera d’edificis, de mitjans del segle XIX, és recta. Alguns d’ells tenen una bona porció de jardí davant de casa. D’altres només hi tenen un petit espai. Els últims dos edificis no tenen jardí (no en tenen al davant, però sí al darrere).
La Casa Soler, una de les dues cases de l’antic carrer de la Salut que, per la fesomia de la plaça de Pedralbes, no té jardí al davant.
A Sant Just Desvern, l’antic carrer de la Sala (actualment Anselm Clavé) segueix la mateixa estructura. Pujant el carrer, els jardins es van reduint fins a desaparèixer, tot dibuixant una corba.
Les tanques dels jardins davanters del carrer de la Sala.
En tots dos casos, es combina una fila d’edificis recta amb el traçat corbat del carrer. L’espai que quedava entre les cases i el carrer es va acabar aprofitant com a jardí o hort.
Fragment del mapa d’Ildefons Cerdà i Antoni Rovira i Trias, del 1861. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Just abans d’arribar al recinte del monestir de Pedralbes, el camí de Sarrià, l’antic camí Fondo, fa una volta, que, com sembla, segueix les corbes de nivell del mapa. Tocant el punt on el camí fa la volta cap al monestir s’hi estén un petit nucli de cases. És en aquest indret on s’acabarà urbanitzant, mig segle després, la plaça de Pedralbes.
Panell de carrer de mitjans del segle XIX. L’indret de la plaça de Pedralbes era conegut com a barriada de La Salut.
Fins finals del segle XVIII Sant Just Desvern estava format per petits nuclis, que estaven a prop els uns dels altres. Hi trobem el nucli de l’església i el Putxet (l’actual carrer del Padró), el Raval de la Creu i el Raval de la Carretera. Una xarxa de camins connectava els diferents nuclis i el gran nombre de masies de la Vall de Sant Just i de la Plana (1).
El camí central del poble era la Via Subteriora, el camí ral a Martorell, que passava pel carrer del Raval de la Creu, Badó i la plaça de Campreciós. D’aquest en sortien altres camins. El carrer de la Sala sortia del final del carrer Badó, al tombant amb la plaça Campreciós, en el punt en que la Via Subteriora fa una volta i s’encamina cap a la Riera i la Vall de Sant Just en direcció a Sant Feliu de Llobregat.
El carrer de la Sala per Corpus, a la dècada de 1950. A Sant Just, com molts pobles de Catalunya els carrers es decoraven amb catifes de flors. Font: ICC.
Abans de ser el carrer de la Sala, aquell era el camí de la Plana o d’en Font, que menava fins al poble de Sant Joan Despí. En el tram del carrer de la Sala, dibuixava una volta, ja que voreja un petit turó. El carrer de la Sala, però, és l’únic tros del camí que s’ha conservat i en segueix el traçat. El camí va quedar desdibuixat a l’altra banda de la plaça del Parador i de la Rambla de Sant Just, amb la urbanització que s’hi va fer a partir dels anys 1920.
Casa Ferris, construïda l’any 1908, al final del carrer de la Sala, poc abans d’arribar a la plaça del Parador, amb la façana de regust modernista.
Els primers edificis s’hi van construir al primer terç del segle XIX; molts d’ells encara es conserven. Enlloc de seguir la corba que dibuixa el camí, però, les cases es van alinear, seguint una línia recta. L’espai del davant va quedar com a descampat, que s’enfangava sovint, convertint-se gairebé en una riera els dies de pluja.
El forn Trilla, al carrer de la Sala, a Sant Just Desvern. L’edifici és un dels més antics del carrer, probablement de principis del segle XIX.
A l’altra banda, les poques cases que hi havia i les tanques dels horts i jardins si que seguien el traçat corbat del camí. El pendent del turó no els deixava més opció. L’espai que va sorgir es va començar a conèixer com a la Sala, o Sala d’en Gelabert (2), pel cognom del propietari d’una part important de les finques del carrer.
Dues cases del carrer de la Sala llueixen la data de construcció, una del 1817 i aquesta de l’any 1852.
A partir del 1925, però, l’espai que quedava entre les cases es va començar a parcel·lar. Es van aixecar murs i urbanitzar jardins o petits horts. D’aquesta manera, el carrer va adquirir la fesomia que té avui en dia.
Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1891. S’hi veuen els jardins ja parcel·lats i delimitats a Pedralbes. Font: ICC.
La plaça de Pedralbes també va ser el resultat de la parcel·lació de l’espai que quedava entre el Camí Fondo que venia de Sarrià i la renglera d’edificis del carrer de la Salut. Al mapa de 1891 ja s’hi veuen els jardins delimitats.
A principis del segle XX s’hi va construir la carretera de Cornellà a Horta i Fogars de Tordera, l’actual carrer Bisbe Català i la seva continuació, l’avinguda d’Esplugues. La carretera va suposar l’enderroc d’alguns edificis de l’entorn de l’església de Sant Vicenç de Sarrià i l’obertura de l’avinguda Reina Elisenda.
Pedralbes a finals del segle XIX. Font: Centre Excursionista de Catalunya.
Fins llavors Pedralbes havia estat poc menys que una barriada crescuda al voltant de l’entrada del monestir a més d’algunes masies força riques, com la Torre de Santa Caterina. La urbanització de la nova carretera i de l’avinguda Pearson va suposar l’arribada de l’alta burgesia i aristocràcia que van acabar fent-se seu aquell indret tant allunyat.
Pedralbes a principis del segle XX en una postal d’A.T.V. En primer terme s’hi veu l’antic Bar Pedralbes, que seguia el traçat del camí de Sarrià cap a l’entrada del recinte del monestir. Al costat s’hi veu una renglera d’arbres acabats de plantar i munts de terra de la nova carretera de Cornellà a Fogars de Tordera.
A més del barri que s’havia format entorn del monestir, havia sorgit una renglera de cases i algunes torres aïllades, que seguia el camí de Sarrià a Pedralbes. El carrer i la barriada van rebre el nom de La Salut. Va sorgir a mitjans del segle XIX i va acabar formant l’actual plaça de Pedralbes.
Detall d’una porta d’entrada a un jardí de la plaça de Pedralbes.
Sant Just Desvern ha viscut un procés semblant, en el qual va rebre primer la visita ocasional de la burgesia barcelonina que s’hi van construir segones residències durant el primer terç del segle XX. Als anys 1970 i 1980 s’hi van construir urbanitzacions que van suposar l’arribada de famílies amb alt poder econòmic.
Detall de la Farmàcia Pedralbes, un dels edificis modernistes més interessants del barri.
Les corbes de la Sala d’en Gelabert i de la plaça de Pedralbes corresponen a la volta que hi feia un camí carreter. Sarrianencs que anaven al monestir i santjustencs de camí a Sant Joan Despí i la Plana del delta del Llobregat.
El camí a Sarrià, mirant en direcció a Sarrià. El camí, ara un lateral del carrer Bisbe Català, no acaba de ser paral·lel al carrer, l’antiga carretera de Cornellà a Fogars de la Selva.
Durant dècades van ser poc més que una esplanada de terra entre els edificis i el camí. Però es van acabar parcel·lant com a resultat de la urbanització de l’entorn. Aquell tros de terra tenia ara un valor econòmic, havia deixat de ser sòl rústic, rural, per a ser una parcel·la urbana. Calia, per tant, construir-hi un mur, per delimitar-lo dels altres jardins i marcar-ne la propietat.
El camí de Sarrià a Pedralbes, al principi del carrer Bisbe Català. L’edifici del número 1 del carrer Bisbe Català trenca subtilment amb l’alineació del carrer, ja que segueix el traçat del camí, en direcció a la plaça de Pedralbes.
Pocs d’aquells sarrianencs i santjustencs es deurien imaginar que, dècades i segles després, aquella volta que feien per arribar un xic més de pressa a l’indret on volien anar a parar, seria urbanitzat amb bonics jardins, que aquest espai arribaria a valdre una fortuna i que acabaria sent matèria d’anàlisi en una cosa tant estranya com un blog sobre història de Barcelona.
—-
(1) Daniel Cardona, Sant Just Desvern, un paisatge i una història, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (1987). La informació dels camins de Sant Just Desvern i, en especial del camí de la Plana està extreta d’aquest llibre.
(2) L’Abans de Sant Just Desvern.