L’arxiu de l’hospital de Sant Pau conserva alguns contractes de compravenda de terres del segle XIV on hi apareix un nom força curiós: Llepaolles. Trobar-los és tant fàcil com cercar el mot Llepaolles en un buscador d’internet.
El carrer Sant Àgata mirant cap al Torrent de l’Olla. El carrer fa una petita pujada des del carrer Gran, arriba al seu punt més alt poc després de l’encreuament amb Pérez Galdós, l’antic camí de Ca n’Alegre, i torna a baixar de forma força pronunciada cap al Torrent de l’Olla.
En tots aquests documents hi apareix “el lloc dit de Llepaolles”. Es fa difícil, però, situar aquest lloc (1), ja que Llepaolles no era un indret sinó un torrent. El Torrent de l’Olla té aquest nom per la forma còncava de la llera, semblant a una olla. La mateixa idea està darrer del nom de la Riera de Cassoles, l’actual avinguda Príncep d’Astúries, o la Riera del Bogatell (2).
Safareig del carrer de la Budellera, avui Maurici Serrahima, a l’encreuament amb el Torrent de l’Olla. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. (3)
Els primers habitants de Gràcia van cercar sempre la proximitat del torrents. Allà hi podien trobar aigua amb més facilitat, gràcies a les deus. Els pous que s’hi construïen no havien de ser tant profunds. Al seu voltant s’hi concentrava tota l’activitat relacionada amb l’aigua. Horts, bòviles, tallers tèxtils i, sobretot, safareigs.
Pou a Can Titella, al carrer Astúries.
Els documents de compravenda de l’hospital de Sant Pau, però, parlen d’un lloc i no d’un torrent. Es podria tractar d’un indret en sentit ampli, entès com tota la zona que abastava del Torrent de l’Olla. Però també podria ser que Llepaolles fos un lloc concret, un tram del torrent i que, més tard, per extensió, tot el torrent acabés tenint aquest nom.
Fragment del plànol de Gràcia, de 1845. Font: Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
El poblament de Gràcia va ser lent i rural. Primer hi arribaren les grans masies, com Can Trilla, Ca n’Alegre, Cal Comte o la Torre de la Virreina. I els monestirs, com els caputxins dels Josepets o els frares de l’església de Jesús. En segon lloc hi arribaren els pagesos més modestos, les masies petites, com Can Vidalet, Can Casaca o Can Cargol.
Casa del carrer Astúries, 45. Sobresurt de la línia de la façana dels altres edificis del carrer.
Però al darrer terç del segle XVIII hi va haver un salt. Per primer cop hi van anar a viure menestrals que, tot i tenir oficis relacionats amb la pagesia no eren pagesos ni ramaders. Fou llavors que Gràcia es va convertir en un poble.
L’entrada de la casa d’Astúries, 45.
Una d’aquelles primeres cases es troba al carrer Astúries, 45. Formava part d’un nucli anomenat Sant Domènec del Pou (4). Consistia en una filera d’edificis (a l’actual carrer Astúries) de poca amplada, de planta baixa i pis o planta baixa i dos pisos. A la part del darrere dels edificis hi havia horts, safareigs i una segona renglera, més petita, de cases (al que avui és el carrer Mateu).
Graó d’entrada de la casa d’Astúries, 45.
El nucli de Sant Domènec es trobava a tocar del Torrent de l’Olla, i separat del camí ral, el carrer Gran de Gràcia. Era, per tant, un nucli més modest, d’artesans i hortolans que necessitaven d’una font d’aigua abundant. Al carrer Gran, mentrestant, hi vivien els hostalers i botiguers.
Viure a prop d’un torrent, però, implicava algunes incomoditats. La llera normalment estava seca i servia de camí. Però quan plovia, podia arribar a tenir un cabal força gran. Llavors, tot acabava enfangat.
Doble graó d’entrada de la casa del Torrent de l’Olla, 151.
És per això que les cases més antigues dels voltants del Torrent de l’Olla tenen un o fins a dos o tres graons a l’entrada. Les portes no estan a peu de carrer per que s’haguessin inundat i enfangat als dies de pluja.
Graó d’entrada del carrer Mateu, 11
Els graons a les portes del Torrent de l’Olla s’aniran fent més petits a mesura que el torrent es va domesticant i urbanitzant. A la dècada de 1850, les cases encara tenen un graó força alt. Però a partir de 1880 les entrades de les cases ja són a peu pla.
Doble graó d’entrada de la casa del Torrent de l’Olla, 153.
Es pot recórrer el Torrent de l’Olla mirant només els graons de les entrades. Com menys alts són els graons més nova és la casa. Com més graons té, més antiga. Les portes, els graons, ens parlen de quant el Torrent de l’Olla era un torrent viu; hi havia fang, aigua, canyissars i pous. Les cases modernistes, del tombant del segle XIX, ja són urbanes; ja no els hi preocupa que el torrent es pugui inundar.
Cases del Torrent de l’Olla, 151-153, entre els carrers Astúries i Mateu.
Els graons més alts els trobem, precisament, al tram central del Torrent de l’Olla, allà on hi havia hagut el nucli de Sant Domènec del Pou. Les portes delaten l’edat d’aquestes cases; el seu passat feréstec i rural.
Aigües avall, el carrer Còrcega i la trama de l’Eixample tallen el recorregut del torrent que baixava més o menys pel carrer Pau Claris. Allà rebia els noms de Riera de Sant Joan i Merdançar. La Riera de Sant Joan, es va convertir en un carrer més de la trama medieval de Ciutat Vella. També aquí, les portes tenien graons més alts; i també aquí, com en tots els torrents del pla de Barcelona, hi viva gent humil. El carrer es va acabar enderrocant amb l’obertura de la Via Laietana, l’any 1909. Font: barcelofilia.blogspot.com
Olla no és més que la simplificació de Llepaolles; així, el Torrent de Llepaolles es va convertir en el Torrent de l’Olla, un nom més senzill i més urbà. Els seus habitants ja n’estaven farts de tant de fang o d’haver de pujar dos graons per entrar a casa. És per això que, a més de domesticar el torrent van acabar domesticant també el nom.
—-
(1) Segons Elsa Castellà, l’indret de Llepaolles estaria situat al voltant de l’actual plaça del Sol, és a dir, prop de l’encreuament del Torrent de l’Olla amb l’antic camí romà que avui és la Travessera de Gràcia.
Elsa Castellà, Les masies de Gràcia. Vestigis d’una ruralia històrica, Taller d’Història de Gràcia, Gràcia (2001).
(2) Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae (Diccionari onomàstic català).
(3) Aquesta imatge és inèdita a la xarxa; i, probablement és un dels primers cops que es publica. Vull ressaltar aquest fet per protestar pel preu abusiu per a comprar imatges a alguns arxius municipals de Barcelona. Aconseguir aquesta imatge en format digital ha costat 7,30 euros, quan es tracta d’una fotografia sense drets d’autor, per a ús no comercial i que ja estava digitalitzada. Des del blog considerem que aquestes imatges haurien de ser d’accés lliure i gratuïtes.
(4) Elsa Castellà, Les masies de Gràcia.
Muy interesante como siempre. Lo que siempre he tenido dudas es: ¿dónde nacía el Torrent de l’Olla?. Ya que en un principio parece venir de la riera de Vallcarca ¿no?.
Como si a la altura de Lesseps aprox. se dividiera en dos ramales, el Torrent de l’Olla y el otro hacía la Sant Gervassi para formar la r. Malla. O quizá que en su origen la riera de Vallcarca bajara por el torrente y fuera tiempo después que cogiera el camino hacía Sant Gervassi. No se si hay nociones sobre esto al respecto.
Un saludo.
Carlos, es una buena pregunta. Por lo que he leído, es un tema polémico. Comparto la opinión de Magí Travesset que dice que antiguamente la Riera de Vallcarca seguia por el Torrent de l’Olla. En un determinado momento, en la edad media, la Riera de Vallcarca se desvió hacia el sur (quizás por el movimiento de tierras agrícolas o por una inundación excepcional), para enlazar con la Riera de Sant Gervasi. Hasta entonces no era una riera sino un camino, el antiguo camino romano a Sant Cugat. Al no tener vegetación era un buen candidato para acabar siendo el cauce de una nueva riera. El Torrent de l’Olla pasó a ser una riera autónoma.Te paso el enlace de su artículo: http://www.raco.cat/index.php/Finestrelles/article/view/214418
Un saludo!
Com bé dieu i assenyala Magí Travesset, no es pot negar que en algun moment històric es podria haver produït un desviament de la riera de Vallcarca, però cal ressaltar que tampoc no hi ha cap prova de que realment es produís.
El que resulta rellevant per a la història de Gràcia és que, com exposa l’estudi de Jaume Olivé i Guilera (citat per Travesset), durant tota l’època de formació del nucli de població de Gràcia la riera de Vallcarca continuava per la riera d’en Malla, després de deixar a l’esquerra, i força més enlairada, la masia de Ca l’Alegre, al bell mig del que ara és la plaça Lesseps. La documentació existent i la topografia del terreny de l’època evidencia que no podia ser d’altra manera; no té lògica postular que en aquella època podia anar cap al torrent de l’Olla.
Podeu llegir-ne amb detall l’argumentació a l’Apèndix III “Nota històrica de Gràcia” de Jaume Olivé, al llibre “La Parròquia de Sant Joan de Gràcia i el seu entorn” de Xavier Bastida.
Gràcies pel teu comentari, Albert. I perdona per trigar en contestar.
Com dius, no hi ha proves i la proposta de Travesset només és això, una proposta. Potser faria falta una campanya d’excavacions a la plaça Lesseps (es podria haver fet aprofitant les obres que s’hi van fer), per treure’n l’entrellat. Tinc pendent llegir el llibre d’Olivé, gràcies pel consell!
Els pares de la meva àvia van construïr una casa al C. Valencia 287(antic 375) el 1901. I al Registre de la Propietat al fer la descripció del solar l’anomena amb el nom de Can Llepaolles.Sabries el perqué d’aquest nom ?
Angel,
el que dius és molt interessant. El Torrent de l’Olla baixava prop d’allà, entre Pau Claris i Roger de Llúria, potser el nom de Can Llepaolles fa referència al pas del torrent o a una casa que hi havia hagut en aquell indret. Ara estic de viatge, però a la tornada m’ho miraré amb calma; crec que és un tema per investigar a fons. Estem en contacte!