Un divendres al matí com el d’avui, el carrer del darrere del Mercat de Montserrat estarà ple de gent que va o ve de comprar. És un carrer peatonal, encaixonat entre el mercat i els edificis.
Panell del Camí Vell de la Pedrera
El carrers que no es diuen carrer sinó camí es resisteixen a ser carrers normals. La seva fesomia ha canviat sensiblement menys que d’altres llocs de la ciutat.
El Camí Vell de la Pedrera, des de la Via Flavència.
La porta de la primera casa no dóna al Camí Vell sinó al carrer de sobre, el carrer d’Oriol. Passa el mateix amb tres cases més. Es van succeint els murs de les parts posteriors de les cases, dels petits jardins de torres dels anys 20. Com una excepció, però, apareix un bloc d’edificis dels anys 1970 que sí que té l’entrada al Camí Vell.
Al número 13 del Camí Vell de la Pedrera trobem un petit supermercat.
Una altra casa que també dóna al Camí Vell és la del número 19. Es tracta d’una de les primeres cases del barri de Roquetes, construïda entre els anys 1920 i 30.
El número 19 del Camí Vell.
Ben aviat em trobo una veïna que em pregunta si sóc de l’ajuntament, ja que estic fotografiant el carrer. Per si de cas em fa partícip de les seves queixes: el carrer sempre està brut. Li responc que sóc historiador. Llavors m’aconsella que agafi el carrer Alvarado, que, segons ella, és com una continuació del Camí Vell de la Pedrera. M’explica que allà també hi trobaré cases antigues, amb jardí.
Fragment del mapa parcel·lari de Barcelona, del 1933. Hi veiem una part del barri de Roquetes. Hi surt també el Camí Vell de Pedrera. A més del tram actual, també porta aquest nom el carrer Alvarado. El carrer-camí arriba a una pedrera, que podem identificar per la seva forma de ferradura. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Avui, el carrer Alvarado queda tallat a l’alçada del carrer Llopis, però fins als anys 1970 seguia pujant, per l’actual carrer Ballot, avui unes escales i escales mecàniques al costat, al costat de la plaça de les Roquetes. Un cop creuat el carrer Mina de la Ciutat seguia entre els edificis dels carrers Pla de Fornells i Cantera i enllaçava amb l’actual Baixada del Pedregar.
Torre originària (de les primeres que es van construir al barri) al número 26 del carrer Alvarado. La torre del costat, també antiga, va ser enderrocada fa poc. Ara els veïns hi conreen un hort.
Plànol actual amb el traçat del Camí Vell de la Pedrera. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
90 anys de Roquetes
Roquetes es va començar a construir a la dècada de 1920. Les primeres cases eren de planta baixa, amb un jardí com la del carrer d’Oriol. En aquest indret va sorgir un petit eixample de carrers paral·lels en una de les zones més planes del barri. Els carrers, és clar, eren paral·lels al Camí Vell, el traçat del qual existia des feia temps. Tant aquest barri com els de Charlot, Prosperitat i Verdum ja s’apropen al centenari.
Una de les primeres cases construïdes al barri de Roquetes, al carrer d’Oriol. Amb la data de construcció de la casa: 1925.
Però si parlem dels 90 anys de Roquetes és precisament per que el barri, o almenys l’indret, té més de noranta anys. Es tracta d’un lloc transitat des de molt antic. Gran part de la xarxa de carrers, sobretot a la part alta de Roquetes, segueix una antiga xarxa de camins que zigzaguejaven muntanya amunt.
Fragment del mapa parcel·lari de 1933 que ja vèiem abans. Aquí hi veiem part de la xarxa de camins que van servir de base per a traçar els nous carrers. Font: ICC
Bona part del barri va anar sorgint gràcies a l’autoconstrucció. Els nous veïns es van adaptar als camins que ja existien, que al seu torn s’adaptaven al relleu difícil d’aquest indret. Així, molts dels carrers més alts (Rodrigo Caro, Briquets, Llobera, Pla de Fornells) no fan més que seguir les corbes de la muntanya.
Veïns un diumenge de la dècada de 1960 treballant en la construcció del clavegueram de Roquetes. Al fons, el carrer de la Cantera, molt a prop del Camí Vell de la Pedrera. Font: Arxiu Històric de Roquetes Nou Barris.
La Pedrera d’en Tardà
Què hi feien, però, tants camins en una zona tant allunyada de la ciutat? Roquetes era ple de pedreres. És probable que el gran nombre de camins zigzaguejants sorgís pel pas dels molers -els jornalers que s’emportaven les pedres de la pedrera-.
La Pedrera d’en Tardà, avui en dia.
Una de les pedreres que hi havia a Roquetes encara es pot reconèixer, avui, a simple cop d’ull. Es tracta de la Pedrera d’en Tardà. S’anomenava així per la família de Can Tardà, una masia que havia estat situada al número 288 del carrer Gran de Sant Andreu de Palomar, prop de la cruïlla amb el carrer Malats (1).
Carrer Tissó, al barri de Prosperitat, des de la Via Júlia.
Que una família de Sant Andreu fos propietària d’una pedrera de Roquetes no és casual. Fins l’any 1897 l’indret de Roquetes havia format part del municipi de Sant Andreu. El camí o torrent de Can Tissó, l’actual carrer Tissó, pujava des del carrer Gran de Sant Andreu fins a la muntanya. Avui, el carrer s’acabava a la Via Júlia, però si tracem una línia recta cap a la muntanya veurem que coincideix amb el traçat del Camí Vell de la Pedrera. És molt probable, per tant, que el Camí Vell de la Pedrera fos una continuació del Camí / Torrent de Can Tissó. Al seu torn, el carrer Gran de Sant Andreu era un dels principals camins de sortida i entrada al pla i a la ciutat de Barcelona.
Can Tissó, a principis del segle XX, al barri de Tramuntana, al carrer Gran de Sant Andreu. Font: Web sant-andreu.com.
El Camí Vell és avui un carrer curt. Però el seu traçat anava més enllà, d’una banda, cap a la plana de Sant Andreu, i de l’altra cap a les pedreres. Era un camí imprescindible per al poble de Sant Andreu, ja que gran part de les pedres dels seus edificis venien de les pedreres de Roquetes.
—-
(1) Capdevila, A., García, A., Gómez, L. I diversos autors més, Les masies de Sant Andreu de Palomar. Inventari de cases de pagès andreuenques, ed. Llop Roig, Sant Andreu de Palomar (2014).